Passi el que passi, no canviem

Ja poden venir totes les pandèmies del món, que certs comportaments no canvien.

Em refereixo a l’estat en el qual es van trobar el refugi de l’Angonella ara fa pocs dies. Brut. Ple de restes de plàstics. Amb restes de menjars. Sense llençar la brossa a les escombraries. En definitiva, un fàstic. Quan era bastant més jove que ara, m’agradava molt anar als refugis. Una de les coses que més em cridava l’atenció era que sempre estaven nets i endreçats. I al marxar el tornaves a deixar tan net, o més de com el trobaves. I així, les persones gaudíem de la natura amb respecte. Apreníem que la natura s’ha de conservar, i part de la responsabilitat en vers aquesta conservació recau sobre el comportament de les persones. Perquè qui embruta són les persones. Aquesta pèrdua de consciència de responsabilitat envers el manteniment de la natura, dels pobles, de les ciutats, es veu dia a dia simplement passejant pel carrer i observant com ens comportem. Tirem papers, llaunes, plàstics. I ara, mascaretes i guants de plàstic. A les muntanyes es poden trobar les coses més increïbles, electrodomèstics, rodes de vehicles, ferros diversos. Els fumadors tiren les burilles a terra constantment. Aquestes van als rius i intoxiquen els peixos.

Fa pocs dies vaig veure un reportatge de la promoció de les platges sense fum. L’objectiu d’aquesta promoció era evitar que es llencin les burilles a la sorra. Es va veure una foto de la quantitat de burilles que van treure els voluntaris. La imatge era impressionant. Anualment joves voluntaris fan una jornada per recollir la brossa que s’ha llençat durant l’època de neu a les estacions d’esquí. I també és increïble el que s’arriba a trobar. Aquests són alguns de tants exemples que demostra el poc valor que li donem a la natura.

És cert que hi ha persones que en tenen molta cura. Que la cuiden i la defensen. Però no hi ha suficient. Totes les persones hauríem de fer l’esforç d’aprendre a tenir cura del nostre entorn. D’aprendre a no llençar res a terra. A protegir la natura, i recollir la brossa que generem. A conservar els nostres refugis. En definitiva, la natura forma part del nostre patrimoni, i l’hem de cuidar.