x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El mite de la pedra seca i la trista realitat

Si es permet la destrucció del camí, un bocí més de la nostra història s’esborrarà
Actualitzada 06/07/2020 a les 06:37
    Albert Pujal Trullà
No fa més de cinc anys, vaig ser contactat pel ministeri d’Ordenament per facilitar l’eixamplament de la carretera de la Font d’Arans cap amunt fins al Cresp i acabant al Serrat. Com a mandatari dels terrenys propietat dels hereus de les cases Pal, Plau i Gener, vaig sol·licitar que el mur de sosteniment del sual de les finques en el vessant superior de la carretera respectés al màxim el medi ambient, amb una variant d’obra que consisteix a posar grans pedres ciclòpies, vegetació intercalada, terra per afavorir l’arrelament de plantes i flors, i d’una alçada raonable, de no més d’un metre, per minimitzar l’impacte visual. No va ser una tasca fàcil: a manca del control públic d’aquells que tenien el deure i estaven retribuïts per seguir l’obra, durant un temps hi vaig estar sol cada dia, els tècnics del Govern encarregats de l’execució no em van seguir mai, el mur es va fer amb una màquina de cadenes amb un sol operari, sense el suport de paletes o d’oficials pedrers que haurien hagut de fixar els còdols tot falcant-los amb pedra esmicolada, i al final el maquinista ja no em feia cap cas. La insistència prop del ministre del ram d’aquell moment, veí natural de Canillo, va fer que malgrat, bon grat, l’únic mur revegetat de tota la carretera sigui el d’aquest tram. Avui, un lustre després, la natura ha fet el seu treball, s’ha arborat i l’aspecte és raonablement estètic. No cal dir que l’exemple no ha estat seguit. Mai ningú me n’ha parlat ni per bé ni per mal, més aviat alguns creuen, o desitjarien, que aquelles pedres acabin caient sobre la voravia.
Demano que pareu atenció ara a aquesta fotografia (foto 1), feta des de l’Obac d’Arans mirant cap al Cresp vers l’any 1955, ja que puc identificar el carro i les cavalleries, i a començament de primavera, moment en què es bogaven els conreus. Avui ja no la podríem fer. Tota la zona, des de la borda de Pal, la primera a l’esquerra de la foto, cap amunt, ha estat destrossada salvatgement per maquinària pesant que ha arrasat parets de pedra seca, murs amb pedres que pesaven centenars de quilos i que eren un homenatge a l’enginy i a la força de qui els va construir, petites cabanes que hi eren encastades, on es guardaven els estris agrícoles i que servien d’aixopluc de les calamarsades d’estiu, i uns caminets gairebé màgics que menaven des del cap dels Crespos, just sota la canal del Crespell en direcció sud-oest cap al riu de les Canals, ja en terme d’Arans. Aquestes feixes, avui parcialment derruïdes, les coneixíem genèricament com a feixes d’en Jepolí, el nom d’una família de Llorts i del Vilar que emigraren a Beziers a començament del segle XX. Els murs que avui s’hi han bastit desafien tota l’estètica, el bon gust i l’art del bon construir. Vull suposar que tanta irresponsabilitat es deu al fet de mantenir servituds que no porten enlloc, perquè la legislació andorrana té altres mecanismes d’ocupació de terreny que no pas la construcció de murs faraònics. En paraules senzilles: hauria sigut molt més ràpid i barat adquirir els terrenys, reconstruir les feixes i respectar el paisatge.

I encara una tercera alerta: al camí de l’Obac d’Arans s’hi ha començat una obra que vull suposar que és de restitució del que se’n diu esbudells, és a dir, parts caigudes de murs de pedra vella. Aquest camí, molt ben definit en la fotografia adjunta (foto 2), presa el mateix dia i pel mateix autor que l’anterior, és el quin ara es coneix amb el pompós nom de camí dels Homes del Ferro. En realitat, i així ho certifiquen diverses persones en un document dat al Vilar de Caselles, parròquia de Canillo, el 26 d’agost del 1536, aquesta via és el pas ramader pel qual els propietaris de bestiar de la Massana tenien accés als Emprius i que, majorment, coincideixen amb l’actual domini esquiable d’Arcalís. Les parets que fins fa tres dies aguantaven dit camí i que tan bé s’aprecien a la imatge, sí que són de pedra seca, fruit del treball d’anys de bons mestres als quals, la necessitat i l’obligació, portaven a fer obres de fàbrica modèliques i que han suportat el pas de ramaderies, el tragí de bestiar de càrrega, dels camions GMC que transportaren la fusta dels boscos de les obagues d’Arans, dels tractors moderns, dels camions carregats de fem per adobar els camps de tabac... Un camí que emparenta aquests grans mestres de la pedra seca amb el darrer artesà que encara avui viu i resideix en el llogarret d’Ansalonga. Seria una pèrdua irrecuperable del patrimoni col·lectiu la destrucció d’aquestes parets o la seva reconstrucció amb pedra picada o granítica provinent d’altres valls del país. Com se sap, les valls granítiques d’Andorra conformarien la vall d’Orient, des dels Pessons fins a la morrena glaciar que hauria baixat d’Enclar, i en canvi les valls del Nord, des del pont Pla cap amunt, són de llosanca o de pedra marga calcària. L’única presència de granit o pedra picada en les valls d’Ordino i d’Arinsal, i que es feia arribar des de Santa Coloma, eren la pedra solera dels molins fariners, i la clau i les voltes de les portalades d’esglésies singulars.
Si avui els responsables del Comú d’Ordino, mal aconsellats i sota l’excusa del vistiplau de tècnics mal anomenats de medi ambient permeten la destrucció o la mala refecció del suport d’aquest camí singular, un bocí més de la nostra història s’haurà esborrat per sempre.


* Albert Pujal Trull`à, Arquitecte urbanista
Etiquetes
  • #9 pere
    (07/07/20 17:25)

    Estic convençut que l´eixample de la carretera nacional No 3 que va des-de Arans fins El Serrat, si haguessin escoltat els teus consells , s´hauria estalviat molts diners al erari públic.
    Però això no interessa, el que interessa es grans pressupostos , grans murs, grans rotondes, per ajudar a les empreses que tots coneixem,i que sempre estan contínuament pidolant al Govern , i que ja tenen els seu conductes directes, via Consell General i via Govern.

    Respondre
  • #8 Ciutadana
    (07/07/20 01:07)

    Totalment d'acord amb les 7 opinions que hi ha fins ara!!! Gràcies per l'article i Espetó que pugui servir de TOC DE D'ATENCIÓ PELS "TECNICS" I DIRECCIÓ D'ORDENAMENT TERRITORIAL!!! A VEURE SI COMPLEIXEN AMB LA SEVA OBLIGACIÓ AMB SENSIBILITAT I MÉS CONEIXEMENTS.

    Respondre
  • #7 Hipocresia política
    (06/07/20 18:38)

    Miquel va dir..
    Totalment d'acord Miquel, les administracions s'omplen la boca del blablabla amb el medi ambient, per exemple organitzant el curs de pedra seca entre Govern i Cal Pal al 2019. L'interès entre els amants del medi ambient i les tradicions culturals va ésser màxim, doncs l'assistència en va doblar les previsions dels organitzadors. No obstant, tot i que les jornades es van fer a la parròquia d'Ordino, cap tècnic del Comú d'Ordino, ni del ministeri d'Ordenament territorial hi van assistir. Això si, els dies de la foto de rigor, defensant lo políticament correcte, el Cònsol d'Ordino prou hi era. Tot de cara a la galeria, però a l'hora de la veritat, posant quitrà al camí dels Homes del Ferro i intentant dissimular-lo posant-hi grava a sobre, i Medi Ambient mirant cap a una altra banda.

    Respondre
  • #6 Ordinenc
    (06/07/20 11:51)

    Article molt acertat, un toc d'atencio a que la pedra seca no nomes seviex per a pagar estudis a suposats experts ni lloguers a terratinents per feri museus.

    Respondre
  • #5 Enginyer
    (06/07/20 11:32)

    Tinc el convenciment, que el problema de la manca de respecte ambiental, més que dels polítics de torn que no hi entenen, és dels tècnics d'Ordenament Territorial, que no volen sortir de lo únic que saben combinar i amb lo que se senten segurs: Ferro, formigó i àrids. Avui en dia, existeixen metodologies de càlcul que permeten justificar l'estabilitat d'aquest tipus de murs, tant per a les esculleres verdes com per a les parets de pedra seca. Estructures que a igualtat de coeficients de seguretat en els paràmetres que en garanteixen l'estabilitat, son molt més econòmiques (en el cas de les esculleres verdes de l'ordre del 50%), i òbviament més amables amb el paisatge i el medi ambient. Però malauradament, as usual, no a tothom interessa que reservem el formigó per aquelles infraestructures on és realment imprescindible.

    Respondre
  • #4 Gràcies !!!
    (06/07/20 11:17)

    Una doble felicitació li he de fer. En primer terme, per recordar-nos tant lúcidament aquella Andorra que hem desfigurat barroerament en nom d'un mal entès progrés en el curt terminisme. En segon terme, i considerant que aquests murs verds s'han de fer amb una lleugera inclinació cap al vessant de muntanya, doncs cedint terreny agrícola útil de les vostres propietats, agrair també a vostè i a la seva família d'una banda la generositat tinguda, i de l'altra el fet d'haver hagut de malbaratar temps i energia enfrontant-vos al status quo establert pels tècnics d'Ordenament Territorial. Gràcies per aquest regal en forma de benefici estètic i mediambiental.

    Respondre
  • #3 Prat del rector
    (06/07/20 11:10)

    Molt bon article que ens recorda que no s'ha de perdre mai l'essencia del país. Llàstima que queden pocs com tu per recordar la realitat de la nostra història.

    Respondre
  • #2 Cal millorar la circulació però no fer malbé el paisatge
    (06/07/20 09:39)

    Pagaria més la pena fer més túnels per a millorar la circulació i no pas gastar-nos els calers en eixamplaments absurds! La carretera del Serrat té ara alguns trams amb una amplada bestial però només amb un carril per banda i encara han desaparegut els llocs on es podia avançar! Si et trobes un camió pesat o un tractor, no hi ha manera de passar. La paradoxa és que ara és una carretera molt més lenta. Potser que els diners públics anessin a les necessitats reals de la població i no a les butxaques de quatre contractistes amb bons amics a Govern!

    Respondre
  • #1 Miquel
    (06/07/20 08:39)

    Un article excepcional que ens recorda l'Andorra autèntica dels nostres avantpassats. Malauradament, ni Comú ni Govern saben o volen apreciar i conservar el nostre patrimoni, només els interessen els diners i l'especulació salvatge. Potser aquest article els pugui fer reflexionar. Felicitats per l'article!

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts