Creat:

Actualitzat:

Hi ha mots que, malgrat les coincidències, no mantenen relació etimològica. Fixeu-vos, si no, amb els substantius puta i reputació. Puta, que el DIEC defineix com a sinònim de prostituta, per al gènere femení, o murri, per al masculí, no té un origen del tot cert. Alguns defensen que deriva de putta, noia en llatí vulgar, i d’altres que ho fa de putida, podrida, per associació a la ferum que antigament es derivava de l’ofici i amb una evident càrrega moral i religiosa. Reputació, en canvi, ve de reputatio, l’arrel del qual és el verb putare, que significa valorar o considerar. En tot cas, és curiós que l’eufemisme per excel·lència del mot puta sigui el de dona de mala reputació. I si una cosa queda clara és que, penjat un capell, canviar la percepció i l’opinió sobre algú no és fàcil.

Avui en dia, la reputació no és només una qüestió del món físic, i tampoc exclusiva d’individus. Empreses i institucions utilitzen les xarxes socials per comunicar-se amb els usuaris i controlar la reputació digital. La persona encarregada de fer-ho és el community manager, un ofici de nova creació del qual n’hem sentit a parlar prou aquests darrers dies per la gestió del Twitter de la policia. Un community manager no ha de ser només una persona en nòmina, ha de tenir, a més, sentit comú, per entendre que qualsevol comunicat, formal o informal, condiciona la imatge d’una institució, i mà esquerra, per gestionar crisis derivades de donar veu als usuaris sense entrar en personalismes. Amb tot, si s’ha de redactar l’oferta de treball, cal afegir-hi imprescindible nivell alt d’anglès. Així, en llegir el manual, entendrà que l’objectiu és generar un bon engagement, vincle emocional, amb els stakeholders, usuaris directes, i promoure l’awareness, la percepció de qualitat de la institució. En cas de haters, odiadors professionals, la consigna és don’t feed the troll, no alimentis al provocador.

No és difícil!

tracking