Negar la realitat, amagar el cap sota terra com diu que fan els estruços, no fa que aquesta canviï, ni molt menys que desaparegui. En aquest estat de coses he decidit no deixar-me aclaparar –més del que ja ho he estat– per la situació generada per la Covid-19. D’un temps ençà focalitzo allò de positiu que la situació ha generat. No em refereixo a les campanyes mediàtiques que conflueixen, com una gota malaia (en realitat xinesa), dient que s’ha de passar pàgina i mirar endavant en positiu. Perquè no ens enganyem, per molt Autocontrol que existeixi (l’ens independent d’autoregulació de la indústria publicitària espanyola, que vetlla per la seva veracitat, legalitat, honestedat, etc.), al cap i a la fi és publicitat. La cerca exigeix perseverança perquè els titulars i les capçaleres els continuen copant la pandèmia i la normalitat nova esquitxada de rebrots aquí i allí. Però, més o menys amagades, les notícies positives estan esperant per donar-nos una alegria. Com aquesta, que explica que entre el 18 de març i el 4 de juny –just el període de confinament– les 23 fortunes més grans d’Espanya han incrementat la seva riquesa en 19.200 milions d’euros. És o no una notícia positiva? Més que suficient perquè et doni una “puja per da” de moral quan te n’assabentes? Malauradament l’alegria va durar poc. És el que passa per continuar llegint i saber que –també a les Espanyes– la llei d’impostos sobre societats ha permès que els grans grups empresarials s’escaquegessin del pagament de 24.375 milions d’euros en les declaracions dels anys 2015 a 2018. Toca perseverar... segur que trobaré més notícies positives.
