x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
de la meva agenda

El joc de les preguntes

M’encanta fer la partida perquè cada una d’elles és un niu de preguntes, sense limitacions de camps
Actualitzada 28/06/2020 a les 06:26
A tots, petits i grans, ens agrada jugar. Si voleu saber quin és el joc que més em plau, us confessaré que és el joc de les preguntes. M’agrada fer preguntes i que me’n facin. En sentit aquesta resposta meva el Tonet de Mora somriu: “- No digui mentides; el seu joc preferit és la partida de botifarra!”. Té raó el meu amic Tonet, però m’encanta fer la partida perquè cada una d’elles és un niu de preguntes, sense limitacions de camps.
Aquí en teniu una mostra: “El Miquel de Xicus, que ens ha deixat, fou el primer policia andorrà al Pas de la Casa? El 2021 farà 100 anys de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell? Els temporers argentins acollits a la Borda de Meritxell col·laboren en alguna activitat de la Parròquia o d’AINA? Quin vaquer han llogat per aquest estiu? ... i un munt més! No trobarem millor aula d’Institucions Andorranes que la taula d’una partida de cartes a la llar de l’Associació de la Gent Gran!
Els monitors d’AINA multipliquen les reunions per enllestir el nou programa de colònies estiu 2020 que el protocol del ministeri de Salut ens ha marcat. El dia 25 de juny han enllestit els equips de cada torn, han presentat un himne que glossa la llibertat de la natura després d’un confinament, han polit el fil conductor.
Concloem la trobada amb el joc de les preguntes. El papa Francesc ens demana amb urgència que “escoltem els joves”. La petició ha estat recollida per la Delegació de la Conferència Episcopal Espanyola en el capítol de recomanacions per a les activitats de lleure de l’estiu: “Practiqueu la proximitat i escolteu la veu dels vostres joves”. Escoltant aquesta crida del papa demano als monitors que m’escriguin una pregunta. N’espigolo algunes per meditar en veu alta.
David. -AINA és un moviment de joves per ajudar des del voluntariat els infants i els adolescents. Com defineixes el rol d’un monitor i monitora?
L’ADN fundador d’AINA fou efectivament que els joves es formin i madurin en la vida ajudant la gent més jove a través de l’acompanyament, la convivència i la confiança mútua. El rol d’un monitor/a és caminar amb l’infant devers una presa de consciència i el creixement dels seus talents –per dir-ho en paraules de Jesús–, del seu esperit crític, de la seva capacitat a saber escollir. Després de la pandèmia hi afegiria: “Per ser un bon monitor, cal ser també audaç, agosarat.” El monitor/a d’AINA se servirà de la naturalesa, sobretot de la muntanya, dels cants –ressaltant l’himne 2020 que heu creat– , dels jocs per fer cada dia més responsable l’ainista de cara a la vida. El monitor/a és educador i, com a tal, ensenyarà a revisar el dia al moment de dir bona nit per corregir errors i reforçar les bones accions.
Maria. -Per a vós, mossèn, quines són les qualitats més importants d’un monitor/a?
M’agradaria que aquesta pregunta la féssiu als infants i adolescents. La mainada no té pèls a la llengua i us dirà què esperen de vosaltres. La primera qualitat d’un educador líder és la capacitat de saber escoltar allò que ens volen dir, proposar i volen viure. La segona qualitat dels monitors d’AINA és treballar en equip. La feina en equip és la més eficaç i complementària que ens permet recollir el millor de cadascú. I la tercera qualitat del monitor/a d’AINA és la seva disponibilitat, el seu esperit de servei, el saber qüestionar-se i no oblidem el seu esperit de curiositat.
Anna. -A Andorra i també més enllà de les fronteres es passa una crisi d’autoritat i de confiança. Durant les inscripcions, nombrosos pares i mares ens ho han confiat: “És un bon nen, però va a la seva...”.Quins remeis hi ha per solucionar aquesta desconfiança?
Els adults hem perdut la confiança de la gent jove amb la nostra manca de coherència. Des de la revolució francesa on es predica Liberté, Egalité, Fraternité, valors que trobo ja en l’Evangeli de Jesús per bastir el que cantem a colònies: “Busquem una Terra Nova / Anem a un país millor...”, em pregunto, qui ho practica? Si es complissin els tres valors esmentats, tindríem un altre món. Vosaltres, monitors/es, pertanyeu al moviment de la igualtat de la dona, us posicioneu pel medi ambient, per l’acolliment dels infants amb problemes socioeconòmics i per fer nois i noies lliures amb la seva responsabilitat individual, però també de cara als altres... mentre els adults ens barallem per parcel·les de poder, ens donem cops de colze amb mala bava per ocupar els primers llocs. Baden Powell creava l’escoltisme perquè els joves tinguin el seu gra de sorra, se’ls escolti i tinguin en compte en la vida col·lectiva. Són el futur i el present d’aquesta societat. La confiança no és una cosa que es regala; la confiança s’ha de guanyar!
Clàudia. Com actuar amb els nens / nenes agressius, violents?
El bon educador no vol el poder. Jesús ensenyava des de l’autoritat, sabia què predicava, com ho havia de fer perquè l’entenguessin i vivia el que deia. Si els ainistes no t’obeeixen, planteja’t la teva manera d’actuar. Cal que siguis creatiu, imaginatiu per trobar jocs senzills, acudits, i tota mena de subterfugis perquè escoltin les teves consignes.
Lluc – Què sents quan dius missa?
Sento les paraules de Jesús: “No us deixaré orfes”. El pa de Jesús ens manté en comunió amb Ell i entre nosaltres que el compartim. Ningú ha de sentir el buit de l’absència de Jesús. Com diu el Petit Príncep: “Els ulls del cor veuen les coses importants”. Sento a la missa que Jesús ens diu: “Convé que pugi al cel per enviar-vos l’Esperit de Veritat, d’Amor i de Renovació”. M’entusiasma el joc de les preguntes. Maria, la meva Confident, la dolça Mare de tots també el jugà amb l’arcàngel Gabriel: “Com és possible tot això que em dius, si no estic casada? ... i amb Jesús: “Fill meu, què t’ha passat pel cap amb aquesta canallada de fugir durant de tres dies de la colla? El Fill segueix el joc: “Ja he complert els 12 anys. Per què em buscàveu?” La bona pregunta ens regala la millor resposta.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts