x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La vacada

Alguna cosa serva encara Andorra de la seva cultura ramadera
Actualitzada 26/06/2020 a les 21:15
Alguna cosa serva encara Andorra de la seva cultura ramadera. Per Sant Joan pugen les vaques a la muntanya per passar-hi tot l’estiu i fa goig veure cada any la fotografia de la benedicció del bestiar a Setúria. Les autoritats de la parròquia de la Massana s’hi personen i ara mossèn Eduard Salinas, com han fet els seus predecessors, beneeix les vaques i les egües, aquestes en menor nombre. Pasturaran la bona herba d’aquesta primavera tot el fons de la vall i fins a tocar la carretera del port de Cabús. De la carretera en amunt seran les ovelles les encarregades de pasturar-hi, perquè és terreny més penjat i s’hi mouen millor que les vaques. Quan diem que per Sant Joan les vaques pugen a la muntanya a passar l’estiu, no ho diem pas com una simple marca en el calendari. De la mateixa manera que ho diem en baixar per Sant Miquel, a les darreries de setembre, ens hi referim posant-hi tota la càrrega emocional i remarcant la importància de la ramaderia en la societat andorrana al llarg de segles. I si bé és cert que amb el canvi d’orientació econòmica dels darrers cinquanta anys se n’ha ressentit la ramaderia, no tot està perdut a la pagesia andorrana i el jovent que s’hi dedica, seguint la tradició familiar o arrencant de nou, permet augurar una vitalitat agrícola i ramadera essencial i imprescindible per al bon funcionament del país, per tenir-lo obert en les pastures, barrant el creixement del bosc i fent alhora prevenció de focs a l’estiu, d’allaus a l’hivern, en arranar l’herba i així evitar coixins per on la neu baixaria com si es tractés d’un tobogan. Les mateixes pistes d’esquí tenen en el bestiar els millors mantenidors de la base on la neu quedarà ben arrapada. Imagineu si haguessin de posar gent amb desbrossadores a tallar l’herba, en el cas que no hi hagués ni vaques ni egües pasturant. Eh que ens faria una sensació de cosa artificial i ens provocaria una enyorança dels cap de bestiar i del repiqueig d’esquelles? La vacada de Setúria, així com té amos i prové de diferents cases, té la seva vaquera, la Rosa Vidal. Aviat farà quaranta anys que cada estiu s’hi instal·la i se’n cuida. Nascuda a Tor, potser per això passar l’estiu a Setúria li és com estar a casa, i el fet de viure a Sispony i tenir vaques, la converteix en la peça clau per poder mantenir les pastures i el bestiar cada estiu a la parròquia de la Massana. Sense la seva feina, difícilment es podria pensar no tan sols a pujar el bestiar a la muntanya, sinó a poder-lo mantenir tot l’any. La vaquera o el vaquer, arreu del Pirineu, són cada cop més costosos de trobar, perquè els que ho han fet tota la vida arriben a grans i amb ganes de jubilar-se, que prou que hauran trotat i bé es mereixen una bona jubilació, i de jovent que s’hi vulgui dedicar també són comptats amb els dits de la mà. Passa com amb els pastors i els ramats d’ovelles, una conjunció sense la qual encara seria més dificultós dedicar-se a la ramaderia de muntanya, la que té tot el sentit de ser. La vacada de Setúria ja ronda per aquella coma colrada de verd, de sol i de cel blau. També la vacada de Canillo i de Soldeu puja aquests dies a muntanya. Veureu les vaques al Pla de les Pedres, amb les egües, pasturant un altre estiu com fa estius i estius, comptats en segles, que hi pasturen. Vaques, egües, ovelles, són la vivor de la muntanya i de totes totes s’ha de fer el possible i més perquè no deixin de sentir-se cada estiu i fins a les portes de la tardor les esquelles, perquè tot i la minva en el nombre de caps, la ramaderia ha de ser vista com l’element principal en el manteniment de la muntanya i ha de merèixer la consideració més alta i les ajudes de les administracions. Que no arribi mai el silenci a les pastures, que la muntanya andorrana sigui pasturada i en resultin guanys econòmics i beneficis per a les famílies pageses i per al sector terciari en general. En aquesta tasca de portar la ramaderia al palmell de la mà, els comuns i sobretot el Govern hi tenen una alta responsabilitat. Per una banda, el comerç de la carn i la seva promoció a les carnisseries i als restaurants del país, amb el suport legislatiu i de propaganda necessari. D’una altra banda, activar tots els mecanismes d’atenció i fer previsions a mitjà termini, per actuar sense dilació i amb ganes si s’ha de passar al davant i organitzar, com altres vegades s’ha proposat, ramats –en el cas de les ovelles– comunals o fins i tot nacionals, que pasturin allà on els ramaders per les circumstàncies que sigui no puguin arribar.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts