x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La transició i la història

Malauradament a Espanya encara hi ha força nostàlgia del franquisme
Actualitzada 23/06/2020 a les 06:47
Veig de casualitat un documental a La 2 de televisió espanyola fet pel director Michael Moore amb el títol Què envaïm ara?, on l’autor visita diversos països del món i compara algunes de les seves lleis i formes de fer política amb les que són vigents als Estats Units.
El documental és molt llarg i parla des de la penalització del consum de drogues fins a la pena de mort o la privació de drets civils pel simple fet d’haver estat empresonats als Estats Units, i ho compara amb lleis d’altres països on, per exemple, el consum de drogues no està penalitzat (Portugal) o la pena màxima de presó es de 21 anys (Noruega).
Michael Moore va recorrent d’altres països i parlant d’altres aspectes de la política i de la manera de fer les coses.
Hi ha, però, un apartat que em crida molt l’atenció, per la seva proximitat i per la valentia amb què s’enfronta un tema, sense ambigüitats, explicant la història tal com va succeir.
El país és Alemanya i el tema, el nazisme tal com s’explica en l’actualitat a les escoles alemanyes.
El punt de vista no deixa marge per al dubte; es repassa el que va succeir en profunditat i es deixa ben clar que mai més es pot repetir. Es consciencia els nens sense temor, explicant el que va passar realment. S’admet, s’accepta la trista realitat del genocidi i es consciencia els més petits. Dona gust veure les explicacions a les escoles i les respostes dels nens. Fa molts anys que l’educació és aquesta i es demostra en aquest tema la maduresa de la societat alemanya.
Molt diferent és, i aquí ja deixo a part Moore, com es planteja el tema a Espanya. Estarem d’acord que la transició va ser modèlica, però una cosa és la transició i una altra cosa és disfressar la veritat del que va passar durant la guerra civil.
No es tracta de ser de dretes o d’esquerres, es tracta de no repetir la història. No es tracta d’estadistes, es tracta d’un cop d’Estat, d’una guerra civil, i d’un dictador i els partidaris del règim.
Estaria be deixar-ho clar perquè no tornés a passar. Espanya amb la transició va fer un exemplar rentat de cara, però les arrels del feixisme van continuar presents a molts racons de la societat. Per què? Perquè mai es va fer una neteja a fons, perquè la transició va preservar certs models intocables i perquè sobretot mai s’ha conscienciat a fons quant a l’educació. De vegades sembla que es continuï passant de puntetes per un tema que no admet discussió.
Malauradament a Espanya encara hi ha força nostàlgia del franquisme, a Barcelona encara queden signes visibles del que va passar. Condemnar-ho, aïllar-ho perquè no es torni a repetir i conscienciar amb la veritat no és esborrar la història, és fer-li justícia. És deixar les coses on sempre havien d’haver estat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts