Del model assistencial

L’1 de juny coneixíem que deu residents i un sanitari de Salita havien donat positiu de Covid-19. La principal preocupació era continuar el treball a nivell mèdic i epidemiològic per delimitar el brot i intentar saber quina hauria estat la porta d’entrada: algun sanitari o una deficient desinfecció d’algun material que hauria entrat a la residència. Sembla que els quadres que presenten els infectats no són greus però malauradament hem hagut de lamentar una nova defunció aquests darrers dies. La gent gran és un dels col·lectius més vulnerables davant la Covid-19 i les residències han estat un dels principals focus de contagi i amb més víctimes, vint-i-vuit. No és cap consol dir que s’ha repetit arreu. Aquesta xifra ens ha de servir per investir més recursos i mesures als centres residencials per evitar que torni a passar i per repensar l’actual model residencial dotant l’atenció primària del personal necessari per fer dels domicilis centres d’atenció a la dependència. Canviar la cultura medicalitzada per una altra que treballi per la prevenció i la promoció de la salut i sobretot pel manteniment de l’autonomia personal.

Paral·lelament s’han d’extremar les precaucions amb inspeccions a les residències, públiques i privades, i amb unes sancions contundents davant de qualsevol incompliment. Millorar els sous de forma justa i reconèixer el treball d’infermeres i auxiliars d’infermeria serà una tasca a fer com també establir les ràtios de professionals sanitaris i sociosanitaris per a aquests centres.

Mentre esperem conèixer els protocols de seguretat d’aquests centres, anteriors i durant la crisi sanitària de la Covid-19 i la seva revisió per evitar futurs contagis massius, confiem que aquesta setmana els familiars dels usuaris de la residència de Salita els puguin, després de més de tres mesos, veure i abraçar i que ben aviat els epidemiòlegs treguin l’entrellat del que ha succeït i hi posin solució.