La tribuna

El compromís del futbol

M’agrada molt el futbol com a espectacle, no ho negaré, però donades les actuals circumstàncies penso que el millor hauria estat donar les competicions per concloses

Creat:

Actualitzat:

Torna la lliga. Aquesta nit (dissabte passat) juga el Mallorca contra el Barcelona a Son Moix, sense públic. D’ací a una estona aniré a casa d’un amic, soparé amb ell i veurem el partit.

Em fa il·lusió que es torni a jugar? Si he de ser sincer: no gaire. M’agrada molt el futbol com a espectacle, no ho negaré, però donades les actuals circumstàncies penso que el millor hauria estat donar la lliga i les competicions d’aquest any per concloses, o potser esperar setembre i decidir si es podia acabar la temporada actual, i, a partir d’aquí, potser començar la següent amb un format més reduït, al gener.

No cauré en el tòpic, encara que sigui molt cert, de parlar dels sous dels jugadors i altres històries. El futbol mou molts diners i hi ha moltíssims interessos pel mig, i, tot i que les quantitats són astronòmiques, també és veritat que permet que fora de l’elit molta altra gent pugui viure del futbol o altres aspectes relacionats amb aquesta activitat, i, per sortir de l’embolic, embolicant-me una mica més, si em donen a escollir, i puc caure en un altre tòpic, molt cert, existeixen altres activitats i ocupacions, l’estament i la despesa militar, per exemple, que s’emporten la major part del pressupost de governs i nacions i que no tenen cap sentit, ni lògica.

Però retornant al futbol sembla una mica absurd que, si la societat ha fet un esforç enorme per combatre la Covid-19, decideixin reprendre la competició tan aviat per molt que de moment no es permeti a la gent anar als estadis.

No hauria estat més prudent respectar la classificació actual i donar la lliga per acabada? I si no hi ha més remei que complir les condicions pactades amb drets televisius i patrocinadors, no haurien pogut esperar a setembre, a veure què passava?

Ara fa calor i no és la millor època de l’any per jugar a futbol, i menys amb l’actual ritme de partits, dos o tres per setmana.

I el mateix succeeix amb les competicions europees; cancel·lar-les durant un any, o reprendre-les al setembre, queden pocs partits, i endarrerir el començament de la nova edició al gener. A fi de comptes, la Champions cada any s’atura dos mesos a l’hivern; sols era qüestió de fer córrer una mica el calendari.

Queden deu partits de lliga, que són molts. Ens banyarem i passarem calor amb el futbol; desprès farem una breu pausa i sant tornem-hi.

No sembla la solució és encertada. Com en quasi tot, els diners i els compromisos manen.

I, en general, tampoc sembla que l’actual crisi ens hagi fet reflexionar gaire. Si apliquem el factor futbol, a tots els àmbits de la vida, aviat hi haurà un fotimer de gent per tot arreu que oblidarà protegir-se; els avions aniran plens, el petroli continuarà cremant, la sanitat seguirà manca de recursos, i tot seguirà més o menys igual.

tracking