x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Confidencialitat de la història clínica

En una comunitat petita ens coneixem tots
Actualitzada 16/06/2020 a les 06:54
Mentre que la història clínica en paper, manipulada per un número limitat de persones, no es movia de la seva ubicació, el format electrònic permet l’accés des de qualsevol lloc i té més risc de difusió de dades, malgrat l’eficàcia dels sistemes de control. Totes les administracions sanitàries disposen de quantitat d’informació que permet millorar la salut individual i col·lectiva; ara bé, la confidencialitat resulta imprescindible i les dades només poden ser exterioritzades de manera totalment anònima. La possible difusió de la informació mèdica és un tema especialment sensible en una comunitat petita com la nostra, on ens coneixem tots, i l’accés de múltiples usuaris pot fer que es perdi el caràcter reservat que ha de tenir la relació metge-pacient.
Cada cop més, el contingut de la història clínica compartida (HCC) interessa els diferents organismes de l’Administració. La Llei de 2017 ja facultava l’accés a la HCC al Ministeri de Salut, per estudis epidemiològics, i a la CASS, per tasques de control i inspecció. El recent decret de Govern, del 29 d’abril, que adopta mesures excepcionals per la Covid-19, permet als professionals de la salut de la CASS i als encarregats de la vigilància epidemiològica del Ministeri de Salut accedir a la HCC, sense permís de l’usurari. L’autorització als professionals de la CASS es justifica per resoldre prestacions no presencials, efectuades durant la crisi; la dels professionals del Ministeri es justifica per obtenir dades per al control i seguiment de la pandèmia. Més recentment, el president del consell d’administració de la CASS ha demanat ampliar l’accés a la HCC per “establir protocols d’optimització de recursos”, com a mesura per contenir la despesa.
La CASS té altres vies d’informació per finançar la sanitat pública i la HCC no aporta informació dels actes realitzats a l’estranger. A més, l’accés a la HCC qüestiona el dret a la intimitat dels pacients no CASS (més de 3.000 residències passives). Esperem que aquesta setmana obtindrem resposta sobre el grau d’accessibilitat i control establerts pel Ministeri de Salut a partir de la pregunta que Susanna Vela efectuarà al Govern sobre els terminis d’accés a la informació, a quines dades es poden accedir i si s’han creat fitxers electrònics al respecte.
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts