Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Nasciturus va dir..
El problema no és tan sols l'avortament. La relació metge-pacient es basa en la confiança i la confidencialitat. No es pot tenir las sensació de que a la consulta mèdica es parla amb un micro connectat a un altaveu i que del teu problema es poden assabentar múltiples persones desconegudes,
Aquestes condicions creen inseguretat i afavoreixen que els pacients prefereixen tractar-se fora d'Andorra, a on sí que està garantida la confidencialitat, ja que ningú els coneix ni podrà assabentar-se dels seus problemes.
El problema va molt més enllà, es pretén construir una big data de la història clínica mundial, que sense cap dubte sempre acabarà en mans de tercers.
RespondreTota la raó! A part qui inspecciona als inspectors? És a dir, si el Ministeri de Salut ha de fer la tasca de vetllar pel bon ús de la HCC, qui els controla amb ells, si poden tenir accès?
RespondreFelicitats per l'article. L'història clinica pot ser un bon instrument però no pot caure en certes mans. Massa gent pot accedir-hi sense el meu consentiment.
RespondreDe veritat algú pensa que la dona andorrana voldria avortar a Andorra?
Respondre
Toni va dir..El problema no és tan sols l'avortament. La relació metge-pacient es basa en la confiança i la confidencialitat. No es pot tenir las sensació de que a la consulta mèdica es parla amb un micro connectat a un altaveu i que del teu problema es poden assabentar múltiples persones desconegudes,
RespondreAquestes condicions creen inseguretat i afavoreixen que els pacients prefereixen tractar-se fora d'Andorra, a on sí que està garantida la confidencialitat, ja que ningú els coneix ni podrà assabentar-se dels seus problemes.
Estic absolutament d'acord amb aquest comentari. Tinc la mateixa sensació i neguit. Caldria trobar la forma de que poguéssim donar l'autorització nosaltres mateixos, en cada cas, en cada consulta, perquè es pogués entrar al nostre historial mèdic. Segur que existeix la forma de fer-ho.