x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
de la meva agenda

La mare dels ous

Actualitzada 14/06/2020 a les 06:24
La situació actual ha trasbalsat les situacions quotidianes i habituals i m’ha arribat també a mi. Em sento neguitós i amb un mal dormir. L’equip d’AINA ha fet venir a AINA el Dr. Vidal, per fer-me una breu revisió. Gràcies a Déu estic bé per resistir.
Assumeixo el cent per cent les lamentacions de Jeremies, degut a l’alarma primavera 2020. Em telefona una mare viuda i em diu: “Estic deprimida, amb tants dies de confinament i passo la depressió a la meva filla que encara no ha complert els 12 anys.” Uns pares em fan a mans el mòbil de la seva filla, perquè l’encoratgi i la convenci per inscriure’s al campament Tamarros: “Ja estem cansats de tants psicòlegs!”. Un temporer brasiler em plora: “He vingut per a cinc mesos i encara soc aquí, sense feina, sense papers i amb l’esposa i els dos al Brasil. Doni’m feina, encara que sigui sense cobrar!” La lletania és llarga i la cançó monòtona: “Hi haurà colònies aquest estiu?”

Per un altre costat, el meu amic mossèn Ramon , responsable de la casa de colònies del Santuari de Bastanist, em comunica entristit que no obrirà portes perquè “els monitors tenen por de tanta responsabilitat”. L’Equip directiu de la FEMN (Federació Esplais Mare de Déu de Núria), responsable del curs d’AINA per diplomar monitors durant la segona quinzena d’agost, les deixen sense fer. Em conforten només els ànims els Eclaireurs francesos i els directius del MCECC (Moviment Colònies Esplais Catalans Cristians) que ens diuen: “Amb les cases grans i amb espais verds extensos podreu fer colònies! Ànims!”
L’equip de monitors d’AINA ha treballat durant tot el curs el programa LA PINYA per a l’estiu 2020. El Grup dels Dotze d’AINA ha recollit els protocols d’higiene i ha presentat un pla B. La carta de la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) m’ha encoratjat i faig per fer possibles les colònies 2020 el pla C. Diu la Subcomisión de Juventud e Infancia de la CEE: “Suprimir és massa fàcil; el que cal és transformar; que és millor adaptar-se que tancar portes.” Acaba manant: “Escolteu sobretot els joves!”.

AINA agraeix infinitament al Doctor i ministre de Salut del Govern d’Andorra, Martínez Benazet, que hagin pujat personalment a AINA per crear amb el Grup Tabor el Pla D, visitar les instal·lacions i aprovar-lo.
El fil conductor: 1) Amb la muntanya, l’alliberament, 44 anys coronant cims. 2) Acolliment de tots els infants i adolescents preinscrits d’Andorra, per reduir al 60% les 600 preinscripcions. 3) Formar grups de 15 amb dos monitors responsables. 4) Parar 3 menjadors i 3 sales grans. 5) Suprimir el transport. Totes les activitats i excursions a dins de la Parròquia de Canillo. En aquest punt ens encoratja la CEE, quan parla de “treballeu la proximitat”, valor que a mi, capellà rural, m’encanta. El ministre Martínez Benazet beneeix les colònies AINA 2020 amb un somriure: “Serà un confinament de 13 dies per als nostres nens i nenes amb banys de sol, d’aires del Valira d’Orient, de nits d’estels, de focs de camp... i moltes cançons”.

Em queda un neguit que em continua robant el son: “On acamparan els nois i noies de Tamarros?”... Veritablement, va ser una dissort que el Bisbat no acceptés la valuosa oferta del Comú de Canillo permutant l’hort de la rectoria, avui erm, pel terreny comunal de Mereig, les Basses. He buscat amb l’equip de Tamarros pel nord, sud, est i oest de la Parròquia de Canillo sense èxit.
Dilluns de Pentecosta vaig esperar al peu del campanar de Sant Serní –soc al·lèrgic als despatxos i encara més a les cúries; soc de bosc– el senyor Cònsol que baixés de Montaup practicant el seu esport preferit, el footing de muntanya. Ens saludem. El deixo respirar. Li explico la visita del ministre de Sanitat, el Pla D aprovat i el neguit de trobar un terreny d’acampada. El Sr. Camp està al corrent de tot. Té molts dossiers oberts i em promet parlar-ne. Em veu nerviós i m’asserena: “Mossèn, li facilitaré el terreny meravellós de Mereig i únic a tota a Andorra per fer el campament Tamarros.” Va ser tanta la meva satisfacció que si no hagués estat perquè està prohibit pel ministre de Salut, li hauria fet una abraçada malgrat la seva vestimenta esportiva.

Coincidim amb el senyor cònsol de Canillo que la primera lliçó apresa de la pandèmia segons els metges i els economistes és la necessitat d’invertir més en educació i després en salu,t com ja ho va dir fa 5 anys el papa Francesc en la LAUDATO. El Cònsol lloa la labor de Càritas i de la Creu Roja –quin nom és més encertat, Creu del color de les llengües de foc de la Pentecosta– i agraeix a AINA l’acolliment a la setantena de temporers que han passat per la Borda de Meritxell i el Casal Sant Serni. I sobretot hem comentat el nostre acord amb l’article Crisi o caos de la Presidenta d’Acció Social de Catalunya. Ens cal engegar iniciatives per obrir camins perquè les persones puguin tirar endavant sense paternalismes. I jo hi afegeixo, cal fer també minicrèdits als joves estudiants per no veure’s tallats els estudis.
La monitora Clàudia, autora de la PINYA que el coronavirus ha deixat per a l’estiu 2021, s’ha confinat a l’hort de casa amb la seva tenda de campanya, els llibres, la guitarra i l’aixadeta. Una vegada més, la Clàudia necessita respostes i em pregunta:

–“Quina serà la mare dels ous de les colònies 2020?”.
–“El JR”, li responc. El Jesús revolucionari, la persona més lliure al dir dels seus adversaris els saduceus, que duu les persones a la muntanya de les Benaurances; el del Pare nostre, del Tabor, del Calvari i de l’Ascensió... i el de l’esmorzar vora el llac. El Jesús de mirar els ocells com volen en plena llibertat –la llibertat dels fills de Déu, la llibertat de la Veritat us farà lliures–; que s’encanta amb els colors i els perfums de de les flors boscanes, que acull a tots però amb un amor especial els infants i joves vulnerables. El JR de sant Francesc d’Assís, que es despullà davant del bisbe i del seu pare dels vestits de marca per abillar-se de sac i acollir-se als afores del poble per aixecar de bell nou l’església enrunada i cantant sempre “lloat sigueu, oh senyor nostre” com hem après els ainistes.

Al vespre, he dit gràcies a la meva Confident, la dolça Mare de Meritxell. Ella m’ha encoratjat i ens encoratja a tots a cercar aixopluc en el seu Fill, que sap què és ser pobre i abatut. Aleshores, sentirem el seu ofec, que és el nostre i el de molts germans, i, en el seu Pa de l’Eucaristia, hi trobarem la força d’estimar!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts