Creat:

Actualitzat:

“Només una documentació organitzada, custodiada, classificada correctament, en instal·lacions adequades, en mans de professionals qualificats i amb les inversions necessàries, a tots els nivells, garantirà una veritable transparència i no permetrà que la veritat sigui alterada en mans d’interessos polítics, mediàtics, econòmics o judicials” (Roser Dolors Visa Oró, Núvol 10/03/17). He volgut començar amb aquesta cita perquè s’acaba de celebrar el Dia Internacional dels Arxius. Uns organismes dels/per als quals solem tenir poc coneixement i interès, malgrat les campanyes de divulgació que duen a terme i el gran impuls que han suposat les noves tecnologies. Preservar allò que, sovint a la lleugera, en diem la memòria històrica i que no és altra cosa que el nostre llegat, del fet més intranscendent, fins al més cabdal, no és cap broma. Hauria de permetre que d’aquí a 100 anys, hom pugui saber com va anar per exemple, el tema de la Covid-19 –per escollir un tema d’actualitat–. Ho dic en condicional perquè no és segur que així sigui. Vivim en l’era de la (des)informació on, entre tots –per acció o omissió– hem donat carta de legitimitat a les fake news i tot porta a pensar que la cosa anirà a més. Això vol dir que amb la voluntat, professionalitat, etc., abans esmentades no n’hi haurà prou. Posats a citar paraules d’altri, em ve abans al cap en John (Ford): “Quan la llegenda esdevé fet, escriu la llegenda”; que en Joan (Baptista): “La veritat us farà lliures”. Si algú ho ha oblidat, tampoc fa tant que ens venien com a veritat de la bona allò de “El treball us farà lliures”. O ja ens falla la memòria?

tracking