x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La pressa

Actualitzada 12/06/2020 a les 06:57
    Lluïsa Gratacós
Aquests dies el confinament ens ha ofert moments i situacions per observar els nostres infants a les nostres llars.
Les rutines, que dia rere dia tenim marcades, que complim de manera automàtica i de les quals depèn, és cert, l’èxit, l’ordre, el bon funcionament i la bona coordinació de la nostra vida familiar i laboral. Activitats encadenades que cada membre ha de complir, cinc minuts en una determinada hora del dia tenen una importància capital. Moltes vegades, moltes, sentim que tenim pressa i que manem la pressa –afanyem-nos, arribem tard, a què esperes?
La pressa, un mot que no casa ni amb els nens i nenes ni amb els padrins, i si ho pensem bé amb ningú, no és una bona companya.
Massa sovint els infants tenen poc temps per divagar, avorrir-se, sentir la necessitat d’investigar, crear, buscar, inventar... algun joc, algun entreteniment, a vegades allò que en diem alguna ruqueria, que els provoca plaer, sentir-se a gust i passar-s’ho bé amb quelcom que ha sorgit del seu pensament. “Ho he descobert jo”, ens poden dir. Quina il·lusió, sentir-se autor d’allò que t’agrada.
Què ha passat durant els dies del confinament amb les nostres rutines, la nostra organització?
Se n’han anat en orris, han canviat les nostres prioritats, han trencat les nostres rutines i han deixat els nostres fills/es amb molt temps lliure que sovint ells mateixos s’han ocupat d’emplenar.
I... aquí ens ha sorgit una gran oportunitat, què hem observat, què hem vist?
És possible que els nostres infants ens hagin sorprès ocupant el seu temps en coses insòlites per a nosaltres. Potser mai hauríem pensat que s’entretinguessin en certes activitats.
–No hauria dit mai que aquest xiquet llegís aquestes coses.
–Ara resulta que vol cosir.
–Oh, ha intentat arreglar aquest aparell...
–Qui ens ho havia de dir, ho ha dibuixat prou bé.
–Quin pastís més bo ens han fet la canalla i han passat una tarda entretinguda, sense maquineta! Mira per on, tan enfadats que estaven perquè els l’havíem prohibit!
Aquests dies de desocupació segurament han sorgit entreteniments que en una vida programada no tenien lloc ni espai.
Sí, els hem vist desocupats, segurament moltes estones, en moments d’oci, i en d’altres de neguit, però no ho hem estat també els adults de neguitosos, d’ociosos o preocupats?
Malgrat tot, segur que hem tingut ocasió de fer sobretaules més llargues, converses individuals inesperades, i si hem estat atents, potser hem descobert alguna afició inesperada...
Que a la llarga, ves a saber, es pot convertir en un ofici, una professió, que en algun moment deixarà de ser un joc per passar a ser una manera de guanyar-se la vida.
El temps que ens ha regalat el confinament, no tenir pressa, és possible que si ho pensem bé, potser ens haurà servit per mostrar allò que la pressa i el poc temps fa que ens quedi dins nostre i dins els nostres infants.
Etiquetes
  • #1 Paquita
    (13/06/20 19:18)

    Bon escrit i bona reflexió!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts