Cada vida compta

La mort de George Floyd, en un cas de violència policial als Estats Units, ha estat la gota que ha fet vessar el got, ha estat l’espurna que ha fet ressorgir tota la ràbia que les persones negres tenen per la suma de casos com aquest. I darrere d’aquest nou cas de violència racista n’hem conegut més que han passat als Estats Units però també a d’altres països i no només cap a la població negra, sinó cap a altres minories. Pocs dies abans era Breonna Taylor, però és el 1991 que trobem qui és considerada la primera víctima d’aquests casos de violència policial, Rodney King. Enmig, víctimes menors d’edat també mortes a mans de policies. Va ser fa cinc anys després de la mort de Michael Brown, entre d’altres, que la població negra es va començar a manifestar sota el lema Black Lives Matter. Ara aquest moviment s’ha tornat global perquè malauradament els casos de violència policial i racista vers les minories també ho són. Casos contra els aborígens australians o contra els pigmeus africans estan fent-se visibles en les manifestacions d’aquests dies. Però també n’hi ha de més propers: el 2018, Mame Maye moria a mans de la policia a Madrid i l’any passat, Ilias Tahiri moria asfixiat en un centre de menors a Almeria. El que destaquen els manifestants d’aquests darrers dies és que ara hi ha molts més blancs que s’afegeixen a les protestes. I aquest canvi és molt important. Només podrem canviar aquesta situació i fer que els casos de violència racista, sigui policial o no, desapareguin si aquesta lluita la fem junts siguem del color que siguem. Però això és només un primer pas, hem de solidaritzar-nos i no podem quedar-nos callats, hem de fer que les lleis contra qualsevol tipus de violència s’implementin i es compleixin, hem d’aconseguir que aquest moviment i aquest anhel de garantia dels drets per a tots i cadascun de nosaltres, perquè tots som iguals, hagi vingut per quedar-se.