x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Ets el que et dius que ets

Actualitzada 05/06/2020 a les 20:55
William Ernest Henley, reconegut poeta anglès, va escriure: “Soc l’amo del meu destí. Soc el capità de la meva ànima.” Com m’agrada aquesta frase! No solem prestar gaire atenció al nostre diàleg intern, però la manera com ens referim a nosaltres mateixos determina la nostra capacitat per afrontar els problemes, condiciona les nostres decisions i, en última instància, influeix en la nostra personalitat. Per descomptat, pensar que serem capaços d’enfrontar un repte no és una garantia que sortirem victoriosos, però dir-nos que no ho aconseguirem és una garantia de fracàs. Per això val la pena girar els reflectors cap a dins i començar a qüestionar-nos el nostre diàleg intern. Cada dia estic més convençut d’aquesta idea: t’acabes convertint en allò que creus que ets. Els teus pensaments i les teves accions et formen i et transformen. Tu ets l’escultor de la teva ànima i del teu cos. Tu ets el màxim responsable de les teves virtuts i dels teus defectes. I deixa’m encara ser més penetrant amb aquesta idea: ets el que et dius que ets. Si et dius a tu mateix que ets un pobre desgraciat, acabaràs sent un marginat. Si et dius que ets un mal professional, seràs un fracassat en el teu treball. Si et vas repetint que t’estàs fent vell, les teves cèl·lules s’aniran suïcidant i et convertiràs en un avi prematur. Si et dius que et falta entusiasme, cauràs en la depressió. Si et dius que estàs cansat, el teu cervell impedirà al teu cos seguir fent amb força el que t’hagis proposat. El teu estat d’ànim és extremament seduïble. Prova-ho, no falla. Les ordres que donis al teu cervell tenen un poder extraordinari. Digues-te que et veus jove, digues-te que et sents pletòric, digues-te que ets el millor pare del món, digues-te que ets el millor espòs, digues-te que ets un gran amic dels teus amics, digues-te que ets un magnífic líder, digues-te que cada dia pots fer més bé la teva feina, digues-te que vols estar sa i en forma, i fes-ho diverses vegades cada dia, i et prometo que la teva vida es transformarà i et sentiràs viu, molt viu.
  • #7 Rosa Pons
    (08/06/20 11:35)

    En temps adversos no és fàcil mantenir una actitud positiva peró hem de seguir lluitant per el que volem. Estic totalment d'acord en que si tu t'abandones tothom ho farà. Cal lluitar contra les pors, somriure i donar gràcies a Deu per una nova oportunitat de ser millor persona i millor professional. Sabrem aprendre a ser flexibles i adaptar-nos als nous temps. És així de senzill. Gràcies per recordar-nos que si volem podem. 

    Respondre
  • #6 Pepe
    (06/06/20 23:14)

    Pues esto me recuerda la escena de loreta en la vida de brian. Aunque yo matizaria al articulo globalista del dia q aunque la mona se vista de seda, mona se queda. Y lo q diga sartre o cualquier otro para pagar las facturas, no afecta a mi sentido comun. So globalista.

    Respondre
  • #5 R.
    (06/06/20 18:48)

    M'agrada molt con escrius, pero a tú la vida segur que t'ha anat sempre bé.

    Respondre
  • #4 L'últim que apagui la llum....
    (06/06/20 15:20)

    Els efectes post traumàtics del Covid són evidents, de cop tots volem un món imaginari millor, però no tenim ni la més remota ideia de com fer-lo, encara que pocs són conscients de que estem a les portes del transhumanisme.

    Respondre
  • #3 Salva
    (06/06/20 14:49)

    Joan Carles doncs si, molt encertat el teu article. Saps: creia que la COVID-19 malgrat tot el mal que ha fet, donaria pas a la reflexió de tots aquells que han estat confinats. Fins i tot tenia l'esperança que ara entrarien dins del seu interior per descobrir tot allò que els podria meravellar malauradament però, en la major part dels casos no ha estat així. Tot torna a la normalitat i quan dic normalitat de quina estaria parlant?, d'aquella que ha donat la tranquil·litat al llarg d'aquests darrers mesos en el qual els animals baixaven lliurement cap a la ciutat sense cap mena de por?, o bé de la normalitat cap al retorn enrere que és el que vaig descobrint a mesura que s'obre la totalitat d'aquest confinament. Ahir vaig sortir i em vaig adonar que la major part de la gent, ja no porta mascaretes, dins dels bars, al carrer. Molts proclamant: gràcies "EXTERIOR" ja he tornat per continuar sent el mateix, i les reflexions que s'escolten són: "he perdut dos mesos de la meva vida". Encara bo que molts altres han gaudit en descobrir-se a si mateix i aquests són els únics que han pogut viure la intensitat d'allò més meravellós que és el nostre "INTERIOR".

    Respondre
  • #2 Liliane
    (06/06/20 10:20)

    "Nous sommes nos choix" (-Jean-Paul Sartre-)

    Respondre
  • #1 Sisco Aroca
    (06/06/20 07:57)

    Bon article Carles! Podem ser el nostre millor aliat o el nostre pitjor enemic. Nosaltres decidim! 

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts