x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Soc negra

Em vaig saber definir quan ja era ben granada gràcies a uns versos
Actualitzada 04/06/2020 a les 06:48
Desenganyem-nos: ens agrada posar etiquetes a tot i a tothom, i ens hi esforcem. Sense anar més lluny, jo he sigut “un animal de pèl llarg i enteniment curt” o “la nineta dels meus ulls” per al pare (segons el mam i l’hora del dia), la “joía catalana” per a molts membres de la meva família andalusa, “la catedràtica” per a la meva mare, “la nena” per als meus germans, “la tieta” per al nebodam i “teta Zé” per a una de les nebodes, “la puta que la va parir” per a molta gent, “un diamant sense polir” per a la meva Maria, “la nena més maca de la Bisbal” per a la senyora Carmen de Can Sans, la “Rosario la Cava, la hermosa gitana, que uniéndose a un payo salió de Graná” per als qui pensen que m’ofenen si em diuen el nom de la meva besàvia, “la senyora que riu” (com la vaca dels formatges) per al meu cambrer preferit del Rosal, “mi chocho pelao” per a l’àvia Carmela, “la millor del món” per als alumnes, l’“hòstia en bicicleta” per als qui he fet riure, “la gorda de la mala llet” per als qui he fet emprenyar, “la de Frasca la Mosca” o “la de la Morona” a Dólar i la de “Can Carol” o “la noia de la Carmela” o “la jove de Can Sendra” a la Bisbal... simplement “nina” per a ell i “la Roser” per a la majoria.
Jo, però, només em vaig saber definir quan ja era ben granada. I ho vaig poder fer gràcies a uns versos ara per ara conegudíssims, però aleshores mig amagats, de Maria-Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/ de classe baixa i nació oprimida.// I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Perquè, des que vaig esquinçar el vestidet rosa, vaig tenir-me-les amb el primer que em va dir “háblame en cristiano” i vaig treballar festius i vacances per pagar-me els estudis, sempre m’he rebel·lat contra allò que se suposa que les dones, els treballadors i els pobles ocupats hem de ser i hem de fer.

No contenta amb tot plegat, sempre m’he posat al costat dels qui pateixen i he lluitat, i si cal he rebut, amb ells. I em plau definir-me toro, llepafigues, grassa, putot, jueva, mora, invàlida, avortista, subnormal, alta, grossa i talossa i, ara més que mai, negra. “Soc negra, però bonica”, i t’escopiré a la cara, racista de merda, si goses besar-me amb la teva boca.
  • #4 Castellano Comunero
    (04/06/20 13:47)

    Jo sí ho he entés, Sra. Roser, desde les meves coincidències i discrepàncies, que de tot n'hi ha. I estic dácord amb l'arrel del article. No sé si ho he expressat bé.

    Respondre
  • #3 Rimentol
    (04/06/20 12:07)

    Nigra sum, sed formosa
    filia Hierusalem,
    ideo dilexit me rex,
    et introduxit me in cubiculum suum et dixit mihi
    surge, amica mea, et veni
    Iam hiems transiit, imber abiit et recessit
    flores apparuerunt in terra nostra
    tempus putationis advenit.

    Respondre
  • #2 Black or White
    (04/06/20 08:00)

    Un totum revolutum sobreactuat i infumable, no conec a cap blanc que vulgui ser negre però si a negres que volen ser blancs. Salutacions.

    Respondre
  • #1 Lector
    (04/06/20 07:35)

    Si no és racista perquè quan treu la seva defensa com a Catalàna posa a tots els espanyols al mateix sac?Faci una mica de memòria i recuperi els seus articles d' opinió això que acaba de fer és simplement postureix.Per cert no hi ha subnormals ni invàlids.Hi ha persones amb síndrome de Down i persones amb discapacitat, això és llenguatge discriminatiu.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts