x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

La mirada aliena

Actualitzada 31/05/2020 a les 20:45
Ahir a la nit, feia una llista mental de totes les coses que faré avui. Després de més de 70 dies, el cor dubta entre fer l’aperitiu en una terrassa o comprar unes sabates d’estiu. Avui és un dia de retrobament amb totes les rutines que tant hem enyorat. O no. Perquè aquestes setmanes de clausura també han estat una prova que ens ha permès adonar-nos de les moltes coses que fem perquè s’espera que les fem, o que fem simplement per inèrcia, sense valorar si realment volem que formin part del nostre dia a dia. Posats a confessar, he de dir que una de les coses que més enyoraré a partir d’ara és no haver-me de vestir. No em mal interpreteu: he passat tot el confinament en texans i samarretes de tota la gamma de grisos. Sabeu quin descans no haver de pensar què et poses? I qui diu la roba, pot dir qualsevol dels aspectes quotidians que formen part del que se suposa que hem de fer per encaixar: com la depilació, afaitar-se, la manicura, el maquillatge, els sostenidors o les arracades. Quantes d’aquestes coses hem continuat fent o hem deixat de fer durant el confinament? Qui s’ha posat talons per estar per casa? Si més no, i deixant de banda que tothom és lliure de fer el que millor li sembli, el cert és que aquests dies a casa m’han fet prendre consciència de les coses que faig perquè em sento bé fent-les, i de les que faig perquè toca. I ara el dubte, més enllà de la terrassa i les sabates d’estiu, està en si aprofito aquesta nova inèrcia i adopto un uniforme al més pur estil Steve Jobs, o si deixo de posar-me talons mai més.
Si no ens pesés tant la mirada aliena...
  • #6 padrinak
    (02/06/20 08:18)

    Juanita Banana va dir..
    El nivell d'alguns lectors fa que el millor sigui escriure banalitats, ho dic en general per tots els columnistes. La comprensió lectora de la majoria està a mínims, les envejotes al màxim, els egos navegant per l'espai exterior i l'exaltació dels comportaments sociòpates massa en voga.

    Respondre
  • #5 Alcide
    (01/06/20 23:08)

    Juanita Banana va dir..
    Dona, jo espero que cobri pels articles que escriu, com ho espero, i ho desitjo, per a qualsevol persona que faci una feina... Fa dos mesos i mig que consulto aquest diari i més d'un cop, llegint-la, he pensat que la Noemí és valenta. I ara que he llegit el teu comentari he pensat que era un bon moment per dir-ho.

    Respondre
  • #4 Talons.
    (01/06/20 20:22)

    M'importa un rave la mirada aliena. Respecte als talons.. Una barbaritat que dones que es reinvidiquen iguals, no comencin per quelcom de tan obvi. Els peus i tot el cos ho agrairán!!!

    Respondre
  • #3 Juanita Banana
    (01/06/20 18:23)

    Noemi, fes el q vulguis, el q sentis.... A mi fa anys q no em pesa la mirada aliena .... I suposo q cobres x aq articlets q vas publicant i per por a la mirada aliena, escrius banalitats. Sigues una mica valenta

    Respondre
  • #2 estevet
    (01/06/20 15:49)

    No crec que el problema sigui la mirada aliena, sinó més aviat com la interpretem i la païm.
    Molta gent segueix les convencions socials per emmotllar-se a la societat, per sentir-se part d'ella, la qual cosa dóna un sentiment de pertinença i de seguretat. És més fàcil i convenient que no pas haver de traçar la seva pròpia ruta i fer front als entrebancs que sens dubte acabaran sorgint.
    Però per aconseguir-ho, s'ha de ser fort mentalment i lliure per seguir el seu propi camí.
    Com deia el místic sufí Hakim Sanaï "Si coneixes la teva vàlua, per què preocupar-te de l'acceptació o el rebuig per part dels demés?".
    Posi's aquests talons si li ve de gust o si creu que la situació ho requereix, sense rebutjar-los per extremisme.
    Sort!

    Respondre
  • #1 he sortit a posar els arbres i les montanyes .Tots preparats? SORTIU!
    (01/06/20 06:58)

    En el manual de supervivència per sobreviure a un atac zombi made in EUA, recollien interessants consells el principal era el d'aïllar-se de les poblacions més poblades i mantenir la distància de seguretat amb la resta dels humans. Zombis a part. Us podeu imaginar que tot allò que no fos pura supervivència quedava lluny dels objectius vitals. El senyal que l'apocalipsi ha estat ben a prop . Però la prova de foc final serà quan tots trepitgeu el carrer i us retrobeu. Descabellats, peluts,amb un mitjó de cada color. I el pitjor de tot? No sabreu que dir-vos. I també serà el millor.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts