Els millors de la llista blanca

Potser és la nostra idiosincràsia d’andosins que sabem metamorfosar-nos de fer l’andorrà a ser més papistes que el Papa. Financerament parlant, Andorra ha passat del més pur estil de l’oest americà al refinament del moviment francès La poussée précieuse. Tots coneixem molts exemples de molts inversors estrangers que han estat interessats a instal·lar-se en aquest petit país dels Pirineus però han acabat tirant la tovallola, i de ben segur encara en tindrem més amb la bona projecció mundial quant a la gestió de la crisi pandèmica. La inversió estrangera és una oportunitat necessària per aconseguir la tan desitjada recuperació i diversificació econòmica d’Andorra. Tots els actors principals han de fer un pas endavant, l’ABA, UIFand, Govern són dels actors que necessiten demostrar valentia i no pas enrocament. La llei 14/2017 que lluita contra el blanqueig de diners es va fer amb tota la bona intenció del món, de fet ens va portar a sortir de la llista negra-grisa de paradisos fiscals. En aquell moment era necessària, inclús, portar-la al màxim exponent, però ara cal recuperació, cal inversió, cal aprofitar les oportunitats sense deixar de fer els deures, només faltaria, deures que no haurien d’incloure pressionar els bancs a descobrir nous grups criminals pel sol fet que una empresa ja instal·lada al país demani un crèdit tou per la crisi de la Covid-19. Països com Luxemburg també lluiten contra el blanqueig, però ells aprofiten les oportunitats. Famílies com la Rothschild que van intentar instal·lar-se a Andorra potser ara són allí, al país centreeuropeu. Senyors, tenim un gran país, amb una magnífica població a la qual no li cal ni que li apliquin una llei d’emergència sanitària perquè sap autogestionar-se, però ara necessitem aire fresc, la inversió estrangera ens el pot donar, però si decidim continuar sent els millors de la llista blanca, ja ho sabeu, ens veiem a l’infern...