x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Comunals: un patrimoni de tots i totes

Els andorrans i les andorranes han definit al llarg de la història un model polític únic
Actualitzada 26/05/2020 a les 21:02
    Albert Gomà Sala
Andorra durant segles s’ha guiat per uns principis de neutralitat, prudència, equilibri i divisió de poders que li han permès la supervivència i evitar el despotisme. No és un model perfecte, Andorra és una societat desigual que també ha tingut els seus moments poc pacífics (revoltes del 1881 o del 1933). La divisió entre prohoms i la resta, entre homes i dones o entre andorrans i immigrants són encara massa presents.
No obstant això, els andorrans i les andorranes han definit al llarg de la seva història un model polític únic. Una reminiscència de com es governava ancestralment el Pirineu. Andorra ha estat un espai d’equilibri de poders entre Coprínceps, assemblees populars, parlament, parròquies, béns comunals, cases o propietats privades; esdevenint un entorn d’estabilitat, progrés i llibertat per als seus habitants i convertir-se en un Estat reconegut per la comunitat internacional.

Fiter i Rossell defensava al Manual Digest les virtuts del govern andorrà: “Govern mixt, ni pura monarquia, ni aristocràcia, ni popular. Govern no degeneraria en el despotisme com ha succeït en molts regnes del món, on era purament monarquia, ni que pateixi els desordres confusions i pertorbacions del govern popular.”
Fiter i Rossell no es va inventar res, els pensadors grecs ja afirmaven que l’acumulació de poder era un problema i que s’hi havia de posar límits i equilibri. Els països que han creat mecanismes institucionals per limitar els poders són el que han progressat millor. Andorra això ho fa fet molt bé.

A vegades, els propis andorrans i andorranes mirem el món polític amb ulleres d’Espanya o França: el nacionalisme, els partits, la dreta i l’esquerra, liberalisme o socialdemocràcia. Guies polítiques antiquades per al món post-Covid-19, per als avenços tecnològics o per afrontar l’emergència climàtica. Andorra ha d’aplicar la seva teoria política pròpia basada en els seus valors ancestrals de cultura de pau, neutralitat, prudència; divisió i equilibri de poders i basada en el seu equilibri entre llibertats individuals, connexió amb l’entorn natural i vida comunitària.
Un dels elements característics de la vida política andorrana és la pervivència d’una organització comunal mil·lenària, convivint amb un Estat modern i amb la protecció de la propietat privada i les llibertats individuals. Aquest comunalisme es manifesta en la propietat comunal de la major part del nostre territori. Es tracta dels béns de domini públic comunal (tal com defineixen vagament les lleis actuals) o els comunals (com s’hi referia Fiter i Rossell).

Els comunals no s’han de confondre amb els comuns. Els comunals no són ni béns públics de l’Estat, ni béns privats del mercat. Són comunals perquè són inalienables, imprescriptibles i inembargables (tal com he extret d’un escrit d’Òscar Ribas Reig i ho defineixen les lleis) i pertanyen de manera indivisa a la comunitat de veïns i veïnes de cada parròquia. Per tant, són de tots i totes, no de l’Estat. Els comuns tenen la competència legal de gestionar-los, però els comuns fan com l’administrador de veïns d’un bloc de pisos.
Els comunals històricament han estat utilitzats sobretot per a la ramaderia o l’aprofitament de la fusta. Avui en dia l’esquí és un altre dels usos principals. Fins al segle XIX, a Espanya pervivien molts béns comunals, però al llarg de les desamortitzacions, com les de Madoz, l’Estat en va fer una confiscació i subhasta pública corrupta de la majoria.

Els béns comunals, impulsen la qualitat de vida mantenint la biodiversitat de les nostres muntanyes. Formen part de la nostra identitat. Ens han permès mantenir al llarg dels segles un bon equilibri entre la natura i l’activitat econòmica. Fan d’equilibri a l’excés de privatització, d’especulació immobiliària o de concentració de poder (malauradament, n’hem viscut un greu desequilibri els darrers anys). Són un impuls d’activitats econòmiques sostenibles com la ramaderia, l’aprofitament de la fusta i la biomassa dels boscos, la producció energètica renovable, la competició esportiva, el turisme sostenible o l’economia circular (poden proveir de fusta i d’altres materials la construcció o d’altres sectors).
És extraordinari que la propietat de la major part del nostre territori sigui de la comunitat de veïns i veïnes, ho hauríem d’explicar internacionalment. Els set comuns haurien de recuperar l’esperit comunal i no convertir-se en organitzacions burocràtiques, centralitzades i opaques a l’estil d’un ajuntament i fomentar un millor ús, equilibri i pervivència dels comunals.

No tinc ni idea de com acabarà la transformació que vivim actualment, però sí que puc afirmar que la solidaritat veïnal i el suport de la comunitat són un valor cabdal per sobreviure i fer un model econòmic mes robust, sostenible i equilibrat que l’actual. Els valors polítics dels nostres avantpassats són la millor guia que tenim per innovar l’Andorra del futur. Hem de mantenir, cuidar i defensar sempre els béns comunals i el nostre ric entorn natural.
Etiquetes
  • #8 Albert G S
    (28/05/20 23:20)

    Hola, A historiador dir que es tracta d'un article d'opinió en una tribuna de diari, obvi, per tant, opinió subjectiva de l'autor, no pretenc fer ciència, sinó publicaria en una revista d'història. Dels comuns no en parlo gaire, parlo dels béns de domini públic comunal. A Consciència, no sé quina experiència has viscut a Andorra que et fa tenir aquesta visió, no la puc jutjar. Reconec q tenim problemes de desigualtat i de poder, però jo no m'he sentit mai tant poc lliure. A "Etty", moltes gràcies pel comentari, crec que has resumit molt bé la intenció de l'article. "Comú vol dir de tothom", diria que el risc de major privatització hi és, i si, dependrà de si ho permetem o no. A Eva, crec que cada institució té la seva funció a vegades malentesa per separat, però q en el seu conjunt d'Andorra té el seu sentit, per aquest equilibri q genera, així que tb crec q a vegades es tracta molt injustament als comuns. Moltes gràcies a tots i totes per comentar!

    Respondre
  • #7 Albert G S
    (28/05/20 23:10)

    Hola, a historiador dir que es tracta d'un article d'opinió en un tribuna de diari, no un article científic en un journal, obvi

    Respondre
  • #6 Jordi
    (28/05/20 01:32)

    Consciència i historiador van dir
    No llegeixo l'article com vosaltres. No crec que l'autor defensi el Comuns. Sovint poc defensables. Crec que només reivindica la béns públics, com a béns a protegir. Altra cosa és si calen vuit administracions per protegits-los.

    Respondre
  • #5 Eva
    (27/05/20 22:25)

    Doncs jo trobo l'article molt encertat. Hem sentit moltes critiques sobre les 8 administracions d'Andorra, la despesa que representen i els doblons que podem trobar. S'agraeix un punt de vista diferent i el retorn als orígens del paper dels comuns. L'administració de proximitat és la que se suposa que coneix millor les necessitats de la seva gent de la qual gestiona els recursos. Els Governs, siguin del país que siguin acaben oblidant el sentit de servei públic. Mireu països com França: de tant centralitzar les polítiques a París aquestes estan totalment desconectades de la realitat dels habitants dels demés territoris, aquests se senten abandonats i que la cosa pública no està al seu servei (gilets jaunes). Potser cal aprimar els l'administració central i no els Comuns. Enhorabona per l'article i gràcies per recordar que els Comuns no són ajuntaments. 1#historiador, en el teu comentari no veig més que una opinió política personal i un despreci gratuït.

    Respondre
  • #4 Comú vol dir de tothom
    (27/05/20 11:23)

    Porto uns dies sentint dir a alguns amics "ens volen prendre els comunals". Però qui diu això oblida que els comunals només es roben als que se'ls deixen robar.

    Respondre
  • #3 etty
    (27/05/20 09:11)

    Article benvingut en moment de repensar-nos com a societat, amb lectura moderna i actualitzada del l'ADN pacífic, fraternal, i muntanyenc on la essència i el BE COMU van més enllà de l'administració comunal.
    Entenc l'article com una invitació a revitalitzar-nos com a veïnes i veïns d'un poble andorrà divers, innovador i arrelat perquè sabem d'on venim ! Felicitats per l'article !

    Respondre
  • #2 Consciència
    (27/05/20 09:05)

    És impressionant a més de vergonyós com encara avui ens continuen enganyant amb el mateix discurs.
    La neutralitat mai es sinònim de llibertat sinó d'acord entre interessos i renuncies, és i serà sempre un discurs subjectiu i amb interessos de exercir poder. Aquesta pervivència de l'organització comunal mil·lenària és degut a un feudalisme encara vigent però sempre ocult i una protecció fèrria de la propietat privada en detriment deles llibertats individuals.
    Un país que s'ha fet un lloc al món pel contraband i el blanqueig no té res de lliure sinó que està ple d'interessos particulars. Aquí només compten els andorrans i andorranes de les quatre famílies, tots els altres i els/les residents conviuen com poden amb la realitat.

    Respondre
  • #1 Historiador
    (27/05/20 08:28)

    Quan un sociòleg es fica en temes d'Història, dona com a resultat un article pamfletari tergiversat per defensar el paper dels comuns, els quals estàn molt qüestionats avui dia.

    No es pot fer política basant-se en un manifest de fa 300 anys amb moltes impresicions històriques que han sigut rebatudes per estudis més contemporànis, i que només tenia l'objectiu de provar la independència del país en ple segle XVIII.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts