Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Hola, a historiador dir que es tracta d'un article d'opinió en un tribuna de diari, no un article científic en un journal, obvi
Respondre
Consciència i historiador van dir
No llegeixo l'article com vosaltres. No crec que l'autor defensi el Comuns. Sovint poc defensables. Crec que només reivindica la béns públics, com a béns a protegir. Altra cosa és si calen vuit administracions per protegits-los.
Doncs jo trobo l'article molt encertat. Hem sentit moltes critiques sobre les 8 administracions d'Andorra, la despesa que representen i els doblons que podem trobar. S'agraeix un punt de vista diferent i el retorn als orígens del paper dels comuns. L'administració de proximitat és la que se suposa que coneix millor les necessitats de la seva gent de la qual gestiona els recursos. Els Governs, siguin del país que siguin acaben oblidant el sentit de servei públic. Mireu països com França: de tant centralitzar les polítiques a París aquestes estan totalment desconectades de la realitat dels habitants dels demés territoris, aquests se senten abandonats i que la cosa pública no està al seu servei (gilets jaunes). Potser cal aprimar els l'administració central i no els Comuns. Enhorabona per l'article i gràcies per recordar que els Comuns no són ajuntaments. 1#historiador, en el teu comentari no veig més que una opinió política personal i un despreci gratuït.
RespondrePorto uns dies sentint dir a alguns amics "ens volen prendre els comunals". Però qui diu això oblida que els comunals només es roben als que se'ls deixen robar.
Respondre
Article benvingut en moment de repensar-nos com a societat, amb lectura moderna i actualitzada del l'ADN pacífic, fraternal, i muntanyenc on la essència i el BE COMU van més enllà de l'administració comunal.
Entenc l'article com una invitació a revitalitzar-nos com a veïnes i veïns d'un poble andorrà divers, innovador i arrelat perquè sabem d'on venim ! Felicitats per l'article !
És impressionant a més de vergonyós com encara avui ens continuen enganyant amb el mateix discurs.
La neutralitat mai es sinònim de llibertat sinó d'acord entre interessos i renuncies, és i serà sempre un discurs subjectiu i amb interessos de exercir poder. Aquesta pervivència de l'organització comunal mil·lenària és degut a un feudalisme encara vigent però sempre ocult i una protecció fèrria de la propietat privada en detriment deles llibertats individuals.
Un país que s'ha fet un lloc al món pel contraband i el blanqueig no té res de lliure sinó que està ple d'interessos particulars. Aquí només compten els andorrans i andorranes de les quatre famílies, tots els altres i els/les residents conviuen com poden amb la realitat.
Quan un sociòleg es fica en temes d'Història, dona com a resultat un article pamfletari tergiversat per defensar el paper dels comuns, els quals estàn molt qüestionats avui dia.
No es pot fer política basant-se en un manifest de fa 300 anys amb moltes impresicions històriques que han sigut rebatudes per estudis més contemporànis, i que només tenia l'objectiu de provar la independència del país en ple segle XVIII.
Hola, A historiador dir que es tracta d'un article d'opinió en una tribuna de diari, obvi, per tant, opinió subjectiva de l'autor, no pretenc fer ciència, sinó publicaria en una revista d'història. Dels comuns no en parlo gaire, parlo dels béns de domini públic comunal. A Consciència, no sé quina experiència has viscut a Andorra que et fa tenir aquesta visió, no la puc jutjar. Reconec q tenim problemes de desigualtat i de poder, però jo no m'he sentit mai tant poc lliure. A "Etty", moltes gràcies pel comentari, crec que has resumit molt bé la intenció de l'article. "Comú vol dir de tothom", diria que el risc de major privatització hi és, i si, dependrà de si ho permetem o no. A Eva, crec que cada institució té la seva funció a vegades malentesa per separat, però q en el seu conjunt d'Andorra té el seu sentit, per aquest equilibri q genera, així que tb crec q a vegades es tracta molt injustament als comuns. Moltes gràcies a tots i totes per comentar!
Respondre