Por o respecte

Durant el segle XX hem conviscut amb l’H2N2 (“grip asiàtica”) de 1957 que es va cobrar entre 1 i 2 milions de víctimes i el virus H3N2 (“grip de Hong Kong”) que va causar 1 milió de morts. Malalties que han afligit la humanitat al no disposar en aquells moments ni de remeis per combatre-les ni de coneixements sobre com prevenir-les, promovent sempre la por; algunes de les quals eradicades i d’altres no. Però en tots els casos hem après a coexistir amb aquestes malalties mitjançant innovacions tecnològiques que ens permeten trobar mètodes efectius de prevenció, tractaments eficaços o vacunes. La història també ens ensenya que després de totes aquestes plagues no hi va haver cap canvi immediatament visible, pel fet que la persistència del normal és forta. Alguns experts indiquen que les pandèmies tenen dos tipus de conclusió: la mèdica i la social. La primera succeeix quan les morts es desplomen i la social quan declina l'epidèmia de la por. Segons Kolata, "una finalitat pot donar-se no perquè la malaltia ha estat derrotada sinó perquè la gent es cansa d'estar en estat de pànic i aprèn a viure amb la malaltia". La prosperitat i el benestar de la humanitat han continuat millorant tot i les pandèmies. I això gràcies al fet que es va augmentar gradualment la llibertat per experimentar i aventurar davant del desconegut. Per tant ens trobem en un moment que podem definir com una segona oportunitat per fer les coses millor. Un moment en què les mesures que s’han d’adoptar han de ser fruit de la intel·ligència i el sentit comú, amb un objectiu clar i compartit, i no sota l’efecte de la por. Tenim l’oportunitat de ser partícips d’una transformació de la nostra societat, de la manera de funcionar per aconseguir un mon millor. Un món més respectuós sense necessitat de fer accions sense sentit. Però això no es pot aconseguir si no tractem els ciutadans com a persones madures i responsables. Hem de defugir actituds i mesures paternalistes i excessivament protectores que evitin la participació activa en l’aprenentatge per conviure amb aquest virus amb respecte però sense por. Perquè hem d’assumir un cert risc. Però això ja es fa. Un fumador assumeix el risc de patir un càncer de pulmó.