x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

De la demanda de documentació del Consell General

Quan l’administració general denega certs documents es conculca el dret dels consellers
Actualitzada 24/05/2020 a les 21:01
    Valentí Martí
L’article 1.4 de la Constitució defineix el règim jurídic polític d’Andorra com Coprincipat Parlamentari, i començo aquest article d’opinió així, perquè en ocasions sembla que tenim un règim més presidencialista i menys parlamentari. No m’estendré a definir el que vol dir règim parlamentari, perquè no acabaríem, però és evident que és un concepte que a la vista de com van les coses, almenys aquí al Principat està en decadència.
Observo amb perplexitat que quan es demanen des del Consell General certes informacions i/o documentacions a l’administració general, contesten en no poques ocasions amb evasives absurdes, les hem sentit de tots els colors, la darrera és la negativa a facilitar certs salaris amb argumentacions del tipus protecció de dades personals, al final les fonts consultades són articles de premsa i un no sap si aquesta ha estat l’argumentació real, però hem vist en d’altres ocasions negatives injustificades, sense anar més lluny amb la documentació que al seu dia es va requerir relativa a la intervenció del BPA.
Recordo al seu dia, al voltant de l’any 2000, la polèmica que ja van suscitar algunes demandes de sol·licitud d’informació que poden sol·licitar els Consellers Generals a l’empara de l’article 5 del Reglament del Consell General; finalment en aquella època aquelles tensions entre el Consell General i l’administració general es van resoldre i l’Executiu va comprendre la seva obligació de facilitar la informació requerida sense més excuses; al final no deixa de ser una expressió més d’honorar al respecte institucional imprescindible en el bon funcionament d’un Estat.
Les sol·licituds individuals d’informació i documentació que els parlamentaris formulen s’integren en l’estatut del parlamentari protegit per l’article 25 de la Constitució.
Aquest dret reconegut per l’article 25 segons el qual “tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis”, no sols garanteix l’accés en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics sinó que també empara aquells que hagin accedit a les funcions i als càrrecs públics perquè es mantinguin sense pertorbacions il·legítimes i les desenvolupin de conformitat amb el que la llei disposa. Si respectant l’accés a la funció o càrrec públic, en condicions d’igualtat, el seu exercici pogués resultar mediatitzat o impedit sense més remei jurídic, es podria, doncs, afirmar que aquell càrrec públic s’ha vist privat del dret reconegut per l’article 25 de la Constitució.
Quan l’administració general denega certa documentació –en aquest seria el coneixement dels salaris públics, pagats amb diners públics i integrats en una Llei de Pressupost aprovada pel Consell general–, es conculca el dret que tenen els Consellers Generals “que l'Administració Pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder”.
No ofereix cap mena de dubte que el dret fonamental que es veu afectat és el garantit per l’article 25 de la Constitució, ja que la privació suposaria l’impediment de l’exercici d’una facultat perquè el Conseller pugui desenvolupar la seva feina amb totes les garanties, una norma constitucional que perdria tota la seva eficàcia si respectant l’accés a la funció o càrrec públic en condicions d’igualtat, aquesta queda obstaculitzada podent deixar un Conseller en condicions d’inferioritat respecte a un altre.
Aquest dret fonamental que reconeix l’article 25 és un dret de configuració legal, concepte en el qual s’inclouen els Reglaments Parlamentaris. Això és així perquè correspon a la Llei ordenar els drets i facultats dels diferents càrrecs i funcions públiques, passant aquests drets, en virtut de la seva creació legal, a quedar integrats en l’estatus propi de cada càrrec amb la conseqüència immediata que els seus titulars haurien de poder defendre, a l’empara de l’article 25, un ius in officium que en aquest supòsit consideraríem il·legítimament constret o ignorat per part dels poders públics.
Tampoc es pot dubtar de la naturalesa jurídica del Reglament del Consell General, l’article 54 de la Constitució estableix que “el Consell General aprova i modifica el seu Reglament per majoria absoluta de la Cambra”, és a dir, preveu l’existència d’unes normes essencials i principals de l’ordenament jurídic parlamentari. El seu caràcter de norma jurídica ve avalat pel fet que estem en presència d’autèntiques normes generadores de drets i obligacions, és a dir, definidores de les facultats i deures que imposen als destinataris, però també els Reglaments contenen preceptes de caràcter general aplicables a tots aquells que estan compresos en els supòsits de ser descrits pels mateixos. No es pot dubtar de la naturalesa jurídica dels Reglaments Parlamentaris, perquè aquests contenen normes interposades entre la Constitució i les lleis i que són en definitiva la condició de la validesa de les mateixes lleis.
L’article 5 del Reglament abasta l’administració pública, ja que diu que els consellers generals “tenen el dret que l'Administració Pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder”, sembla, doncs, evident que l’administració pública té el deure de facilitar la informació requerida i aquesta obligació és relaciona necessàriament “per al compliment de l'activitat parlamentària”, per tant, el precepte no empara qualsevol petició d’informació, sinó només aquella que sigui necessària, rellevant o que tingui interès als efectes del compliment de l’activitat parlamentària.
Una de les missions més rellevants del Consell General és el control de l’impuls i de l’acció pública del Govern, si degut a la crisi provocada pels temps del Covid-19, el Govern i el Consell general han d’estudiar una rebaixa de les despeses de funcionament de l’administració pública, ens preguntem com es pot negar a cap Conseller General que ho sol·liciti tenir accés, sense caure en arbitrarietat, als salaris públics de l’Administració. Això no té res a veure amb la protecció de dades personals, això es barrejar les coses i no entendre res.
Etiquetes
  • #1 Valent
    (25/05/20 15:57)

    Aquest escrit és impecable. Confirma el que diu la veu del poble: Els sou és com el cul, tothom en tenim un, però ens fa vergonya mostrar-lo.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts