Demagògia, populisme i política

140 dies exactament ha trigat a sortir la paraula demagògia en una sessió de consell de comú d’Encamp. El cònsol menor va titllar de demagògica la nostra pregunta feta a la majoria. La qüestió que vam exposar simplement tenia com a objectiu reclamar que el Pas de la Casa, motor econòmic de la parròquia i del país, tingui una atenció específica quan es prenen decisions en l’àmbit nacional. Tan sols era això, no preteníem ni posar en risc la població, ni tenir per al Pas un tracte preferencial en l’obertura progressiva. Amb la pregunta no volíem reclamar millors condicions que a altres parts del país. El Pas, depenent quasi exclusivament de la frontera francesa, ha de rebre una atenció específica. L’interès perquè així sigui és evident per als ciutadans, com també és evident que la política nacional no és competència comunal. Però el comú sí que pot treballar perquè Govern tingui en compte les particularitats de cada territori. A dia d’avui, l’actual comú no ho ha aconseguit. El que no forma part del joc democràtic determinat per la Constitució és que davant de preguntes que deixen la majoria amb una posició incòmoda, la resposta fàcil sigui que s’està fent demagògia i que s’està fent política… com si tots els presents al consell del comú no fóssim polítics. Com si no ens haguéssim presentat a una campanya electoral sota unes sigles polítiques i com si no defenséssim un programa electoral polític davant dels electors. Per primera vegada, l’actitud dels cònsols ahir al consell de comú recorda la legislatura del 2011 al 2015, on el Govern de Toni Martí, amb 22 consellers, passava l’aplanadora a totes les aportacions que fèiem els altres grups. Sistemàticament no s’acceptava cap de les propostes que sorgien de l’oposició, per bones que fossin. Per sortir del pas, es titllaven de demagògiques i populistes i es llençaven a la brossa. Mirant-ho avui amb perspectiva, ben poc es va aprofitar Andorra d’aquella majoria històrica i, el pitjor, no es va millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Després d’aquest primer pas, la incògnita és quants dies més trigarà la majoria a fer aparèixer la paraula populisme davant d’una pregunta incòmoda. Nosaltres seguirem reconeixent públicament el que s’està fent bé i aportant tot el que puguem en benefici de la parròquia incidint en allò que creiem que s’ha de millorar.