Paraula i imatge

Anys ha, en un món que se’ns ha fet desconegut i obscur i del qual moltes vegades reneguem, la paraula donada era més important que qualsevol document signat. Amb tot, n’hi havia que defensaven que una imatge valia més que mil paraules perquè eren seguidors devots de sant Tomàs, un altre mite d’un món encara molt més antic, de quan déu era fadrí i sa mare festejava, que no es va creure la paraula dels seus companys anunciant-li la resurrecció de l’amo fins que va poder certificar-la posant els dits a les nafres que la crucifixió li havia produït al cos.

Ara per ara, la paraula d’algú val menys que les promeses d’un polític qualsevol, i les imatges donarien garsa per perdiu a sant Tomàs. Aquests dies ens hem cansat de sentir paraules velles amb significats estranyíssims i expressions teòricament noves que ens duen a realitats antigues. Guanya per golejada el recoi de mascareta, que ha passat de ser una careta per a mainada o una màscara per a disfressar-nos a ser una nosa que ens dissimula la cara de fàstic i d’odi amb què sortim al carrer. I què me’n dieu de la desescalada i del distanciament social? A qui volen enganyar si no hem pujat cap escala i sempre hem estat distanciats? I el confinament? Si sempre hem viscut i ens hem mogut en espais limitats i cada vegada més hem aïllat sectors de la població: criatures de pit en aparcaments d’humans anomenats guarderies, vells estabulats en residències, plors amb llàgrimes de cocodril en funerals on tot són rialles, fumadors tractats com a leprosos i expulsats de llocs públics, dones condemnades a maltractaments i a vexacions, barris per a immigrants... I quant a imatges que farien apostatar sant Tomàs: carreteres plenes com un ou que en realitat són buides, persones que ens han de protegir adobant-nos, balenes a qualsevol port marítim, foques pels carrers de qualsevol ciutat, mamelles perfectes farcides de silicona i cercles quadrats.

Hi ha qui assegura que ens espera un món nou i que la situació actual reconduirà l’espècie humana a tornar a estar en equilibri amb la natura i en pau amb ella mateixa. Ja us asseguro que no: continuarem en un món vell i seguirem presumint de la infinita estupidesa humana. Paraula.