Xifres i números

Si alguna cosa ens han deixat clara a hores d'ara, és que les xifres manen. Doncs som-hi, mai por, parlem de xifres. Fins a escriure aquestes ratlles el Covid-19 ha infectat arreu del món quasi 4 milions de persones, de les quals han mort prop de 300.000 (dades del CSSE, de la John Hopkins University, el panell de referència mundial). Però suposo que vostè ja n’estava al cas. No pot ser d’una altra manera, no paren de bombardejar-nos amb tones i tones de xifres i estadístiques sobre la pandèmia. Seguim parlant de xifres. A hores d'ara hi ha 1.600 milions de persones al món que tenen un dilema, literalment, existencial: morir-se de gana o morir pel Covid-19. No és cap acudit, ho explica un informe de l'OIT (Organització Internacional del Treball). En llenguatge políticament correcte, són treballadors “informals”, és a dir, en situació laboral irregular, sense mitjans de cap mena, més enllà del treball del dia a dia. I sense cap cobertura “oficial” que els permeti seguir les mesures de confinament que els seus propis governs decreten i, alhora, alimentar-se. Formen part dels 2.000 milions de persones del planeta que viuen de i/o en l’economia submergida. Un col·lectiu que suposa el 62% de tota la força laboral del món. A banda de la solidaritat i altres efectes positius que fan de bon glossar, la pandèmia ha accentuat, i de quina manera, les desigualtats del sistema. Les xifres del virus tots les tenim ben presents. Les dades de l’economia submergida menys, per no dir gens. Ens semblen números abstractes, d’un altre món; quan són molt més reals i significatius del nostre sistema de vida.