x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Paraula i vida

Ens crèiem els 'number one'...

El coronavirus ens va treure de la il·lusió de ser déus
Actualitzada 10/05/2020 a les 07:21
Ens crèiem invencibles. Però de sobte la realitat va arribar. El coronavirus ens va treure de la il·lusió de ser déus. Quedem confosos i humiliats mirant pujar les xifres reals d’infestats i morts. I no sabem què fer.
No estem definitivament segurs mai de res. En poques dècades tots ens n’haurem anat amb o sense Covid-19. L’aplanadora de la mort aparella les nostres estúpides aparences. Pallida mors aequo pulsat pede -La pàl·lida mort posa el seu peu ben igual sobre tots-. I el dia que arribi marxem tots sols i ningú s’emporta res. Sense targetes de crèdit, sense cotxe, sense casa. Anirem de debò amb el que hem estat en amor, amistat, veritat, compassió, i deixat de banda el que hem estat en mentida, egoisme i deshonestedat. Així enfrontarem el misteri i ens recordarà o rebutjarà la història.

No obstant això, viure amb grandesa la vulnerabilitat és viure autènticament solidaris i interdependents, perquè allí entenem que tots som portats els uns pels altres i protegits els uns pels altres. No importa la raça, ni el gènere, ni el país d’origen, ni les classes socials, ni els diners, ni les nostres ideologies. És el missatge del Covid-19.
La vulnerabilitat ens porta a incloure als altres amb nosaltres sense creure’ns superiors. Ens permet celebrar cada dia com si fos l’últim. El risc ens dóna el coratge i l’audàcia d’anunciar el millor amb alegria l’esperança, malgrat les incerteses.

Els carrers estan buits. La bogeria de córrer per a arribar puntuals s’ha detingut. L’ansietat del trànsit i les cues de Sant Julià de Lòria no ens atrapen. Per fi, si volem, i podem fer silenci i pregària. Si ho fem tenim l’oportunitat d’accedir al més profund de nosaltres mateixos. És el moment de dosar el temps davant de la televisió i de les xarxes socials per a obrir espai a la realitat del misteri partint de la nostra experiència interior. Allí accedim a la saviesa que fa clara la raó de viure, i fan paleses la consciència i les responsabilitats personals i públiques.
Allí cobra sentit la determinació d’avançar sabent la nostra pròpia fragilitat i la necessitat que tenim els uns dels altres. La dignitat autèntica només existeix si les condicions de la mateixa estan donades per a tots i per a totes. Més enllà de la justícia, de la reconciliació i del perdó apareix allò que ens semblava impossible: la generositat i la solidaritat. És el coratge de viure enmig de la vulnerabilitat i el goig de sentir viu i present al Senyor, camí, veritat i vida.

La Pasqua, el cor de la fe cristiana en el qual celebrem el triomf de la Vida sobre la mort, adquireix ara una actualitat singular en el context mundial de la terrible pandèmia de Covid-19. ¿Com podem dir que Crist Jesús ha ressuscitat i no sentir-nos aclaparats pel dolor i l’aflicció dels que estan malalts, dels que moren, dels que estan de dol, de tots els que cuiden als altres fins al límit de les seves forces? És a ells i a tots aquells que viuen aquest temps de Pasqua amb preocupació i tristesa, que ens atrevim a anunciar que la Vida serà més forta que la mort.
  • #3 Joans
    (10/05/20 15:14)

    Bon Pastor,una gran persona sempre amb un somriure a la cara, sempre ajudant, sense dubtar, tot un honor de poder lo tindre com a Mossèn dins de les nostres Valls, gracies

    Respondre
  • #2 Mà Moreto Cañellas Raventós
    (10/05/20 12:55)

    Gràcies mossèn per aquestes reflexions. Ens havien tornat massa materialistes. I a Déu l'any havíem posat com a segons plat. Ara veriem que ha de ser el centre de la nostra VIDA

    Respondre
  • #1 Cristina
    (10/05/20 09:10)

    Recorda que pols eres i en pols et convertiràs. I que el hàbits el fan sense butxaques..... Tot això que molta gent s'en oblida i creu que estan per sobre de tot perquè tenen diners. La vida es fràgil i marxa i no torna. Mentre que hi som en aquest món el més important és ser bona persona i no sembrar discòrdia. Passar sense que la teva ma dreta sàpiga el que fa l'esquerra, no estar a primera linea per destacar, sinó en el grup per ser forts entre tots i fer pinya per ajudar-nos

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts