El test

Amb l’experiència empírica d’haver-lo passat es dedueix un estímul més per sotmetre’s al test dels anticossos del coronavirus: el poc temps que requereix i la falta gairebé absoluta de molèstia física haurien d’animar la part de la minoria que encara es neguen a seguir la directriu oficial, si ho fan per por. No hi ha cap motiu per aquesta prevenció, una vegada més gràcies a la planificació i a l’eficiència de voluntaris i sanitaris que hi participen.

Potser són moltes més les persones que dubten de la utilitat d’aquesta analítica, en tant que no detecta directament la contaminació de la malaltia. I sembla ben cert. No és però menys veritable que, indirectament, ofereix les dades suficients per determinar si existeixen dubtes suficients per fer un altre test per descartar la presència de la Covid-19, a judici del metge de referència que la gran majoria de la població ja va triar.

D’entrada, les analítiques en curs el que permeten determinar, i més amb la ratificació quinze dies més tard, és si cada controlat o controlada està immunitzat contra la pandèmia i, en aquest cas, no requereix raonablement cap mena de confinament per un temps encara indeterminat segons l’estat de les investigacions dels científics.

Els milers de resultats obtinguts durant la primera setmana, que suposen un gran valor com a sondeig, demostren que més del vuit per cent de la ciutadania en general i més del dotze per cent de professionals de la salut estan lliures del perill de contaminació. I són proporcions significatives com les que aporten altres dades: menys del deu per cent de contaminats total i menys de 6,5 per cent d’aquests amb resultat letal.

La comparativa amb les xifres oficials dels Estats veïns i de la majoria d’estats desenvolupats resulta molt favorable a Andorra i encara més: la convocatòria a totes i cadascuna de les persones que hi vivim, o que entren a treballar és absolutament insòlita. Algun avantatge havia de tenir la mida (petita).

Ja en les primeres setmanes del tancament a casa, l’epidemiòleg Oriol Mitjà, assessor del Govern i de la Generalitat, avançava que estàvem millor que a Catalunya i a Espanya, i encara més si no pecàvem d’excés de confiança i trencàvem l’enclaustrament abans d’hora.

Tot i les excepcions sempre inevitables, sembla que ho hem fet bé entre tots. La disminució gairebé constant de contaminacions i la quantitat de recuperats del tot (més del triple que els encara infectats actius) en són la millor prova.

I, amb tot plegat, el gran benefici indirecte ha estat -amb la quantitat de tests com una de les dades destacades- el reconeixement internacional a l’eficiència contra la pandèmia.

França ja es planteja reobrir la frontera a mitjans de juny i recordem que ha decidit eximir de la quarantena obligatòria amb caràcter general qui entri des d’aquestes valls. I en el mateix sentit cal recordar també els anuncis procedents del sud del Runer, i les declaracions de l’ambaixador Ros.

L’etiqueta Covid free, que s’espera poder anunciar al món ben aviat, seria la millor campanya turística i potser la més econòmica i eficaç. Bon indici és que Caldea ja es prepari per a la reobertura al juliol, en el marc dels successius alleujaments quinzenals dels confinaments. Si de bon inici cridàvem a evitar la por, i encara més el pànic, a la pandèmia, potser ara és moment de recomanar la prudència i el seny, perquè els indicis són bons, però la fi del mal encara no ha arribat i el risc de rebrot subsisteix.