Em sap greu, però tan bon punt obrin les fronteres, comprar al Mercadona hauria de ser antipatriòtic. Va, ja em podeu saltar a la jugular, que ho he dit expressament. És que no me n’he pogut estar: fa dies que rellegint les xarxes, surfejo entre els que no volen fer-se la prova perquè no volen que els robin l’ànima, i els que faran la compra allà on tinguin millors preus –i això no és a les botigues de casa–. I sí, teniu raó. No entraré en els dubtes que em genera un hipotètic passaport sanitari, ni en la certesa que cada cop que es reforça la seguretat, s’acaben retallant drets fonamentals. Però, mentre reneguem de les proves, anem penjant fotos de casa a les xarxes i fent cursos de ioga online. I defensem a capa i espasa els drets fonamentals sense anar a votar quan toca perquè no ens agrada el sistema. Per no parlar del tema de comprar a Andorra. Quan compres al país, no estàs –només– alimentant el cacic de torn –ei, que alguns parlen així a les xarxes–. Del que es tracta és de defensar el lloc de treball de totes i tots els que vivim aquí. O és que et penses que si les botigues deixen de vendre, no acabaran acomiadant gent? Gent que fa servir els teus serveis directament o indirecta? I si ets dels que pensa que a tu no t’afecta –que treballes a la funció pública– ai, ves, no sé què dir-te. Les cartes del segon pis cauen, quan cauen les que toquen de peus a terra. Dir-te antipatriota no deixa de ser una manera barroera de provocar. Però, seriosament, no estaria de més començar a pensar que som alguna cosa més que una suma d’individualitats si l’objectiu és salvar-nos tots.