Diu Nuccio Ordine en les diverses entrevistes que aquests dies està fent a tort i a dret que l’actual és un bon moment per reflexionar, per revisar la nostra vida social, política i personal que es pot modificar positivament o bé negativament, perquè crisi significa elecció i sembla obvi que estem en una cruïlla en la qual s’han de prendre moltes decisions. Com de buscats van aquests dies els filòsofs! O tots aquells que ens poden aportar des del seu coneixement algun bri que ens ajudi a entendre què està passant, perquè sense l’anàlisi necessària difícilment podrem enfocar un futur amb garanties, ni social ni econòmic.
Per la seva banda, l’expresident de l’Uruguai José Múgica reflexionava en una entrevista (Vilaweb, 26-04-2020) que al capitalisme la pandèmia no el canviarà, sinó que som els humans els que hem de canviar perquè potser “aprendrem que el mercat és important, però no tot és mercat, perquè hi ha coses que el mercat no arreglarà mai”. El titular és contundent: “S’ha tornat a demostrar que l’òrgan humà més sensible no és el cor sinó la butxaca.” Tota l’entrevista és imperdible, però la resposta a la darrera pregunta és concloent: la crisi ens deixa sensació d’humilitat, de la necessitat de dedicar més esforços a la ciència, que no tot és or i que no cal anar tan atabalats perquè la vida és l’únic miracle que tenim al davant. Treballar per viure i deixar temps a la vida. Múgica és d’aquelles persones que captiven quan parlen, quan explica les seves reflexions amb aquell to pausat i humil que et transmet saviesa i que l’ha acabat convertint en una autoritat moral.