La crisi del Covid-19

El sistema sanitari és com un banc, si tots retiréssim els diners estalviats al mateix temps provocaríem la fallida de l’entitat financera; és el que actualment passa amb la sanitat, col·lapsada per l’afluència massiva de pacients. En el cas del banc, no tothom podria recuperar els seus diners; en la sanitat s’imposa un sistema de selecció que, a la pràctica, impedeix l’accés universal i simultani als recursos sanitaris. L’anòmala situació que vivim anul·la, de facto, el dret a la sanitat com un dels principals valors de l’estat del benestar en el món occidental, tal com s’ha conegut fins ara. Per tant, els responsables han d’adoptar mesures que, de ben segur, no són fàcils.

Aquests dies ha aparegut a la premsa que el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) ha proposat adequar l’esforç terapèutic i limitar la ventilació mecànica als pacients de més de 80 anys infectats de coronavirus, amb insuficiència respiratòria greu. El document del SEM descriu també que els afectats de Covid-19, entre 75 i 80 anys, seran valorats pel grau d’autonomia a través dels 7 nivells de l’escala de Rockwood. Es limita la intubació als que estan en els tres primers nivells, que es corresponen a persones sanes o a crònics controlats. El document també inclou recomanacions de com comunicar amb les famílies i es refusa fer referència a una possible insuficiència de mitjans per justificar que el pacient no entri a l’UCI. Resulta duríssim, però, davant l’allau de pacients i la limitació del recursos sanitaris, la realitat imposa establir un sistema d’adjudicació preferent. Sabem que per aquest tràngol també ha hagut de passar el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra (CNBA), però gairebé és millor no conèixer el contingut exacte del seu informe.

La pandèmia s’aferrissa de manera especial entre els sanitaris i els col·lectius més febles, aquells que van néixer durant la Segona Guerra Mundial o abans i que han col·laborat a forjar un país pròsper, prosperitat que ara es gira en contra seva. Aquesta situació que ens ha agafat de sorpresa ha de servir d’aprenentatge. La crisi sanitària, en el nostre país, que depèn del monocultiu turístic, va junta amb l’econòmica i ha vingut a sumar-se als efectes de la crisi del 2008, que encara no havia quedat superada del tot.