x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Canvi de model

Actualitzada 04/04/2020 a les 06:54
Diuen que de situacions com la que tenim se’n pot treure alguna cosa. Potser és que podem viure amb menys i potser estem davant l’oportunitat de fer un canvi de model. Aquesta crisi ens està mostrant la diferència entre l’essencial i el superflu, entre el que és urgent i el que no, entre el que necessitem i del que podem prescindir i del que ens omple i el que ens sobra. Seria com deien els nostres padrins triar el gra de la palla i en la nostra societat malauradament tenim molta palla. Penseu en què enyoreu, a qui voldríeu abraçar i amb qui compartir una copa, les persones que us sumen i les que us resten. En la societat de l’aparença costa distingir allò substancial del que és insubstancial, el que és autèntic de l’artificial. Treballem dur, competim amb el del costat per poder lluir el millor cotxe, portar les joies més grosses o fer el viatge més car… per mostrar a fora el nostre múscul, els nostres contactes, el que considerem que és el nostre valor.
En el confinament ens adonem que el que importa són les estones a compartir amb la família i els amics, sortir a passejar per la muntanya o fer el nostre esport preferit. Tancats a casa poc importa la marca del cotxe que tenim aparcat al garatge si no ens porta enlloc. Aprenem que el temps que compartim amb els nostres, els somriures i la llibertat valen molt més que qualsevol trofeu. Així doncs, apostem per un canvi de model més col·laboratiu en detriment de l’individualisme luxuriós en què ens acostumem a moure. Aprenem a veure el que és fonamental del purament prescindible.
  • #7 Jordi
    (05/04/20 15:49)

    Estic amb tu Gemma, aprenem a valorar el que tenim. Gestos tant senzills com obrir una aixeta, prèmer un interruptor o simplement viure en pau no es quelcom tant evident en altres indrets del món, així doncs quedem-nos a casa i ara que podem pensem-hi. Hi ha algú que va dir que la pau fa la riquesa, la riquesa la soberbia, la soberbia duu a la guerra, la guerra la misèria i la humilitat fa de nou la pau.

    Respondre
  • #6 Encertada
    (04/04/20 17:05)

  • #5 Canvi de paradigma
    (04/04/20 15:00)

    La principal tasca del polític és explotar la ignorància, l'analfabetisme i l'apatia política dels electors per influir en les eleccions a favor d'un o altre dels partits dinàstics. Amb la seva influència, els polítics orienten la direcció dels vots, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminen els que no respecten els seus interessos.
    Per a canviar el sistema no es necessiten polítics servils a aquest, si no polítics idealistes disposats a desmuntar les estructures supèrflues del gegantesc Estat que parasita i explota als ciutadans a través d'impostos.

    Respondre
  • #4 Tot és un somni
    (04/04/20 11:18)

    Lamentablement el ciudata comú no decideix ni la seva existència ni el seu futur, això està reservat per las elits polítiques i econòmiques que ens manegen com volen.

    Respondre
  • #3 Pere
    (04/04/20 10:25)

    Per tenir un canvi de model, han de caure els lobbys, que -pel moment...- no han caigut. Política, els dos tipus de burocràcia i la banca actual. És a dir, tota la maquinària i tota la podrimenta del sistema.
    Malauradament, molt hem temo, que això no passarà, i només pagarem els febles i vulnerables.

    Respondre
  • #2 Fem tard
    (04/04/20 09:22)

    Cadascun aprendrà una lecciò diferent,però haig de dir que tots estem despertant a un nivell més alt, i em refereixo al nivell de control mental al qual estàvem sotmesos, i la pregunta és la següent, hem fet tard per a despertar?

    Respondre
  • #1 Paraules certes però sols paraules
    (04/04/20 08:15)

    Tens tota la raó Gemma ,però al final no deixa de ser paraules molt maques de les que molts es poden emplenar la boca perquè al final quans estem disposats això? els que estan al poder del pais ni tan sols han fet un pas per demostra la solidaritat ,corresponsabilitat i aporta aquest el gra de sorra del que no paren de parla, demanan al poble totes aquestes coses i ells segueixen sense perdre compostura,això és com al fumador que amb la cigarreta a la mà et diu deixa de fumar que es dolen per la salud ,tot queda amb paraules fàcils i fets tancats al armari,els que tindrien de donar exemple el demanen però amagen la mà

    Respondre
7
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts