#quedatacasaquejonopuc

Però totes les altres persones és molt important que ho facin. És important que us quedeu a casa. I puc entendre que us feu la reflexió: però si surto a passejar a les 7 del matí que no hi ha ningú no em puc contagiar ni puc contagiar ningú.

La meva resposta seria: si tu pots, els altres també, i aleshores l’augment de persones ens els diferents espais públics faria que la corba de contagi fos molt alta i el risc de col·lapsar el sistema sanitari , i en especial la UCI, seria major.

Per tant no és just ni solidari. I ens posa en perill a tots. Hem de deixar de pensar en un mateix i pensar més en la col·lectivitat.

Aquests dies que surto per poder desenvolupar la meva tasca sanitària veig molta gent pel carrer que no segueix les indicacions del govern. Es surt a comprar més d’una persona. Es passegen els gossos més d’una persona. Es va a fer exercici pel carrer. Pares que surten a passejar amb el seu bebè. I moltes més casuístiques que he pogut observar.

Les persones tenim la tendència de normalitzar les situacions negatives a mesura que passen els dies. I alhora acostumem a baixar l’alerta en les mesures de seguretat. Es perd la consciència sobre el risc existent i real.

Però les dades són les que són. I el nostre país té el que té. I ara estem en una situació que hem de ser autosuficients en el màxim grau possible. Per tant hem d’intentar que la corba de contagi sigui el més plana possible per poder assumir i tractar de forma correcta, ja no només els Covid positius, sinó també d’altres persones que puguin patir altres malalties que els calgui atenció sanitària.

Estem en un moment de mostrar la nostra responsabilitat en funció del rol que ens toca en l’estat actual d’excepcionalitat. Cadascú ha de saber què ha de fer i què està disposat a fer.

Però com a mínim el que es faci que no posi en risc el sistema sanitari. Les persones que només pensen en elles mateixes no ens ajuden gens, al contrari, ens perjudiquen a tots.

Tots volem fer activitats que ens agraden més que mai. Volem veure familiars o amics més que mai. Passegem els gossos més que mai. O passegem amb algú més que mai.

I ara no toca. Tindrem temps per poder-ho fer.

I aprendrem a valorar les senzilles coses de la vida.