Foc i lloc
Un respir o un punt d'inflexió?
Esperem que d’aquesta crisi surti una consciència ecològica real
El coronavirus ha vingut acompanyat de moltes coses, i pràcticament totes dolentes. No entraré a valorar-les perquè, malauradament, tots en menor o major mesura les estem patint aquests dies, o les patirem els dies que han de venir. Però dins d’aquesta gran i global crisi que s’ha instal·lat a les nostres vides pràcticament sense ni trucar a la porta, n’hi ha d’altres que, sense avançar-me a dir que són positives, sí que inciten a la reflexió i valoració des d’un punt de vista una mica més optimista que la resta.
Una d’elles és el respir mediambiental que hem donat al nostre planeta, una treva de setmanes. De cop a Andorra, però també a bona part dels països del món, s’ha reduït el soroll acústic i ambiental al qual tots nosaltres contribuíem. S’ha afluixat dràsticament l’activitat, l’economia, la mobilitat... I amb tot això ha arribat el silenci: a les nostres pistes d’esquí, als camins de muntanya, als llacs, valls, i fins i tot a pobles i ciutats. En d’altres paraules, la natura ha fet un impuls per agafar les regnes del nostre planeta. I la fauna ho ha aprofitat.
Està demostrat que la contaminació s’ha reduït aquestes darreres setmanes, d’una manera espectacular. També està clar que és transitori i fruit d’una pandèmia incontrolable ara per ara. Però potser pot servir per despertar la nostra consciència: confiem que d’aquesta crisi surti una consciència ecològica global real, que entengui que cal ressituar l’harmonia entre humanitat i natura.
En d’altres paraules, la Covid-19 hauria de ser un punt d’inflexió en la transició ecològica i el canvi climàtic. Hi ha qui diu que mai l’economia tornarà a ser la d’abans. Esperem, en qualsevol cas, que sigui la problemàtica mediambiental la que ja no evolucioni com ho feia fins ara.
Les noves generacions, els joves, eren els primers que havien començat a reclamar un canvi. Ara la Covid-19 ha de servir per donar un toc d’atenció a la resta. I que no sigui un respir, sinó un nou rumb que s’allunyi de l’impacte desastrós que causem al planeta.
Esperem que així sigui.