Nous aprenentatges

La vida és font d’aprenentatge però aquests deu darrers dies la situació generada per la crisi sanitària ha fomentat que la major part de nosaltres n’hagi adquirit de nous en àmbits molt diversos, i en molt poc temps. I són molts els exemples... tan nombrosos que aquesta columna no seria suficient per enumerar-los de forma exhaustiva. Així doncs, en l’esfera educativa, els nostres docents i els nostres alumnes han hagut d’adaptar-se a la situació i, en el cas dels primers, crear en poques hores una nova manera d’ensenyar, mitjançant aules virtuals, videoconferències o altres mitjans anàlegs, mentre que els segons s’han hagut d’adaptar a aquesta nova manera d’aprendre. I no parlo de les famílies, que també han vist que una part del rol atorgat tradicionalment als centres educatius havia de ser assumit pel nucli familiar durant el període de confinament. Escola a casa o casa a l’escola... o quan les fronteres que existien desapareixen de cop i ens hem de reinventar. Però l’àmbit educatiu no és l’únic que s’ha vist alterat i que ha hagut d’adaptar-se. Molts altres sectors de la vida social i econòmica del país també han estat objecte de canvis substancials aquests darrers dies. Moltes empreses han desenvolupat ràpidament formes de teletreball que no existien abans o noves maneres de funcionar tot i que essent presencials; el sector dedicat a la venda de productes de primera necessitat ha fet front a una allau de demandes i ha implementat sistemes nous, com ara la recollida de comandes per part dels clients directament amb el seu cotxe, etcètera. Per resumir, i per buscar un punt positiu a la tragèdia, tots hem fet nous aprenentatges aquests darrers dies, ja que hem après a adaptar-nos a una nova situació sobtada, i a valorar coses que abans no valoràvem, com la llibertat de moviment (o simplement el fet de poder passejar-se) i la importància de les relacions humanes, per exemple.