x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Després

Per passar el temps, ja preveig tot el que faré després
Actualitzada 26/03/2020 a les 06:51
En una altra situació, començaria dient que suposo que esteu com jo. En l’actual, però, si no és que sou a primera línia (gràcies de tot cor), sé que hi esteu: tancats a casa, resant o renegant, rient o plorant, amb pijama o mudats com putes, pentinats o esperrucats, acabats de dutxar o bruts com una guilla, frisant per treure les escombraries o cagats de por perquè heu de sortir massa sovint, aguantant les criatures o entretenint-vos jugant-hi, volent escanyar la parella o enyorant-la com mai, passant-vos hores cuinant o ratolinejant pel rebost per si hi queda alguna llauna amagada o una embosta de xips no gaire eixutes, passant fulls de llibres gruixuts i polsosos o fent aixecament de cervesa, sortint al terrat a les vuit per aplaudir i córrer cap al sofà per veure què diu el Govern o fent companyia als xampinyons de sota el llit per aïllar-vos completament d’eufòries i de disgustos...
I si tinc la seguretat de com esteu, no la tinc del tot respecte què sentiu, però m’hi jugaria una mà (el coll, no, que només en tinc un i m’aguanta el cap per no acabar de perdre’l del tot) que el que més us fa patir és fer patir els altres, però que patiu pels qui teniu lluny. Tot plegat és una putada, ho sé. I, com vosaltres, sento la impotència de no poder-hi fer res, però recordo que algú em va ensenyar que no en trauré res, de donar un fart de voltes al cervell sobre què passarà. Se’m poden acudir milers de possibilitats, però només en passarà una i és probable que no sigui cap de les que hauré pensat.
Per passar el temps, ja preveig tot el que faré després: baixaré al meu Empordà i donaré gràcies al Montgrí i a les Gavarres, a la plana i al mar, per haver-me esperat, i abraçaré i besaré la meva gent. I em mossegaré les ungles esperant que neixin els tres que han d’arribar per poder amenaçar els pares amb fotre-me’ls ben torradets al forn i esclatar en rialles. I tornaré a Cotlliure a sembrar roses a la platja, a París a cantar sota la pluja, al Delta a amanyagar-me els ulls i a l’Illa de Ré a fer exactament això, re de re. I donaré les gràcies a qui s’ho mereixi i escopiré a la cara dels altres. Mentre tot això arriba, paciència, que li deia el gat a la rata mentre se la fotia.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts