Hauria pogut ser un Mickey Mouse, o un saltimbanqui del Cirque du Soleil, o encara pitjor, algun element propi andorrà però amagant la seva identitat amb un nom inventat o anglesitzant-lo com es va fer en el seu dia amb l’avinguda Carlemany versus Vivand, d’una banda, o amb el shopping mile, de l’altra, fent gala d’aquesta mena d’autoodi que sembla que tenen els nostres gestors turístics –d’ara i d’abans– cap al català i/o el producte andorrà perquè no els deu semblar prou atractiu per als visitants. La realitat és que la mascota escollida per als Jocs dels Petits Estats podríem interpretar-la com un homenatge a la tècnica de la pedra seca, una forma de construcció tradicional molt nostrada i en fase emergent. Dit sigui de pas, i sense que ningú se m’enfadi, els dissenyadors també s’haurien pogut decantar per fer un fallaire, o un beç del Madriu humanitzat, ja que les falles i la vall formen part del patrimoni mundial, o algun dels campanars romànics que tenim espargits per la geografia andorrana, potser més concretament algun de rodó fent així l’ullet al recentment accidentat de Sant Vicenç. Però no ens podem queixar, la pedra seca és una part important del nostre patrimoni cultural, un element que s’identifica amb el territori i que també porta el segell Unesco malgrat que Andorra no formi part de la llista de països amb aquest reconeixement internacional. El disseny podrà agradar més o menys, amb això ja no m’hi poso, però potser per una vegada l’haurem encertat posant en valor la nostra idiosincràsia. No sé si deu haver tingut alguna cosa a veure que cap dels nostres responsables turístics formava part del jurat.