x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Puerils

De Kennedy i coronavirus, de susceptibles víctimes de susceptibilitat
Actualitzada 07/03/2020 a les 06:44
Aquests dies de virus coronats –coronats en la seva forma i coronats com a reis mediàtics– em venen sovint al cap aquelles paraules de Kennedy tan a bastament citades com a estímul de l’emprenedoria i de la proactivitat i com a flagell de l’assistencialisme. No exactament aquelles en què diu que l’important no és el que el teu país pot fer per tu sinó el que tu pots fer pel teu país, sinó la frase immediatament posterior del discurs d’investidura al capitoli del 20 de gener del 61, en què deia: “My fellow citizens of the world: ask not what America will do for you, but what together we can do for the freedom of man.” I no m’agraden ni l’una ni l’altra –per tufs diversos que ara no venen al cas– però reconec que aquests dies és exactament això el que pensava quan em mirava les reaccions al tractament mediàtic i polític de l’amic Covid-19. En parlava aquí fa unes setmanes en relació amb la comunicació política: no podem pretendre que els polítics reflexionin, arrisquin, dubtin i estudiïn detingudament el que es fan si després censurem qualsevol comportament que no sigui una reacció instantània i sense titubejos. Aquí passa el mateix. Fa molts anys que escalfem un caldo de cultiu en què no avaluem mai rigorosament què ha passat sinó que reclamem allò que més ens beneficia sempre que ho sostingui una lletra petita. A nivell micro i a nivell macro. Permeteu-me dos exemples minúsculs però significatius. La nit en què va acabar naixent la meva filla gran, jo tenia un mal de cap mastodòntic; per molt que vaig demanar-ho, ningú em va donar una pastilla –havia de passar per Urgències, que estava col·lapsat–. El motiu? La por que els denunciés si em generava cap efecte secundari. L’altre. Un acte públic a prop del mar. Gent gran cansada d’estar dreta un dia de molta calor. Demano a un local d’allà a la vora si puc agafar quatre cadires perquè seguin. Negativa rotunda: un cop ho va fer, una de les cadires es va trencar, el van denunciar i li va costar una pasta. Ens hem tornat pitjors. Som una societat pueril, malalta de susceptibilitats i d’egoisme. I amb una societat així, és normal que els mitjans i les institucions públiques exagerin la resposta davant el Covid-19. Si no ho fessin i ens contagiéssim, seríem els primers a denunciar-los i a demanar-ne la dimissió.
Etiquetes
  • #1 Toni
    (07/03/20 08:07)

    Ens hem tornat com el yanquis, que fins i tot escriuen que per conduir el cotxe no t'has d'adormir, no fos cas que algú els denenuncies. Ara les coses importants, comisions, portes giratòries, ball de cadires nominals, benefici dels interessos pròpis, obres i reglaments fets amb els peu ningú denuncia per por de que si caus en desgracia no treballaràs més o fins i tot que tot un partit sencer et farà el buit. Ens hem normalitzat com els nostres veïns per tot. O estàs amb ells o contra ells, felicitats pel nomenament.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts