x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La Borda del Cultiar

Xamosa borda pairal, centenària, domines un gran camp i una ampla vall de la parròquia de Canillo
Actualitzada 04/03/2020 a les 21:28
    Denisa Font Torres
Xamosa borda pairal, centenària, domines un gran camp i una ampla vall de la parròquia de Canillo. Ets molt rústica, amb quatre parets, amb una cort, una era i al davant un mallador. Les parets són fetes amb pedres que van sortir del subsol del camp. Del meu record has vist cinc generacions: padrins, pares, una servidora, fills i nets. Durant totes aquestes generacions el camp ha tingut moltes cultures diferents. Els padrins i pares sembraven sègol a la tardor i més tard, a l’estiu, cap al mes d’agost segaven el blat ja espigat. Feia goig veure una gran esplanada rossa amb unes flors avui desaparegudes: les roselles i els blauets. Aquest cultiu al mateix camp es feia cada dos anys per deixar reposar la terra. Els segadors tallaven el blat amb un volant, en feien garbes que les dones lligaven amb un vencill (un manat de blat), i amb les garbes muntaven cavallons en forma de con. Quan eren secs els portaven a l’era i després es mallaven al mallador fent voltar dos o tres eugues per treure el gra i aixafar la palla que barrejada amb l’herba es donava al bestiar gros. El gra es ventava per netejar-lo, se’n guardava una part per a l’aviram i l’altra es portava al molí per fer farina. Aquest servia per pastar, per fer pa moreno i també per engreixar els porcs. Quan es van instal·lar els forners que feien pa blanc de sègol no se’n va semblar més. Aleshores van semblar herba formental i alfals, i també va augmentar la ramaderia. Una altre cultiu que va tenir èxit durant bastant temps perquè es pagava molt bé va ser el tabac. Fins a final dels anys noranta se’n podia plantar el que es volia. Va ser una època molt pròspera. L’any 2000 l’Associació de Pagesos va autoritzar només una quota per plantació i cada cop es paga menys. Ara al camp s’hi planta la quota del tabac, trumfes per al consum de casa, alguna planta aromàtica (menta, lavanda, farigola) i sobretot hi ha herba que recull un veí que encara té vaques. Voldria afegir que pel mig del camp hi passa el canal soterrani, construït per FHASA als anys trenta que porta l’aigua de la presa de Ransol a Engolasters. La borda s’ha modernitzat. Ara hi ha llum, i al davant un com amb una font que raja sempre. També trobem un berenador amb una taula i bancs de pedra, un racó per fer foc i una llosa per coure la carn quan hi anem a fer una costellada amb família o amics. Aquest senzill explicatiu de la història agrícola andorrana queda reflectit en aquests expressius versos d’un familiar: La vida de l’Andorra ancestral Sembla història ja passada Però si torna altra vegada Cal servar el “patrimoni cadastral”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts