x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

8 de març

No l’ha matada cap de les seves malalties imaginàries, cap microbi
Actualitzada 05/03/2020 a les 06:30
Sempre l’havien titllada de malenconiosa. Tot i que dissimulat per un somriure gairebé etern, darrere els ulls hi guardava un bri de tristesa fonda, potser infinita, com una ombra tènue que se li arrapava al fons de l’ànima des dels segles dels segles.
De petita, hauria volgut jugar a futbol, però la mare tenia por que li passés res... Fins i tot li tenia prohibits els jocs que ella anomenava “de nenes”, com ara saltar a corda o jugar amb la fireta que li havien regalat ja ni recordava quan. Tot duia microbis, qualsevol cosa la podia ennuegar, ai si agafes fred i ui si sues gaire, no toquis això i no facis allò... Sempre sola, sempre atenta a saber què podia fer i què no: posa’t la jaqueta, treu-te el jersei, torna’t a rentar les mans. Ja granada, desenganyem-nos, estava tan avesada a tenir por de tot que fugia dels petards perquè li havien dit que un dia... un nen...; quan un mosquit (imagineu-vos si era una abella, o una vespa, o una paparra) la pessigava, se n’anava de dret al metge perquè aquella vegada que al fill del veí del quart segona dels pisos on viu la tia de no sé qui no sé què li va passar... Quan li va venir la regla, marededeudelsdesemparats ajudeu-me, no podia tocar les flors perquè s’emmustigaven les plantes i ella, ni podia tocar aigua perquè s’hauria ofegat en un got, ni podia masturbar-se perquè... ai, no, perdoneu-me: havia oblidat que era una dona i que d’això ni se’n podia parlar.
I va arribar un moment que es pensava que ho arreplegava tot i qualsevol petita cosa era símptoma d’una mort propera: el mal de cap, la tos, el dolor muscular, una punxadeta, el mal de panxa, l’ofec, l’insomni... Sabia que, si hi havia una passa de grip o d’estómac, ella l’arreplegaria. Imagineu-vos-la, pobrota, quan es va parlar de la grip aviària, o de les vaques boges... I ara, des del primer dia que va sentir a parlar del coronavirus, va omplir el rebost, es va posar mascareta i sortia de casa per a allò estrictament necessari.
Demà l’enterraran. No l’ha matada cap de les seves manies, cap de les seves malalties imaginàries, cap microbi, cap bacteri... Com a tantes altres dones, l’ha assassinada l’home a qui ha estimat tota la vida. Hi ha pitjor pandèmia per a una dona?
  • #1 Rimentol
    (09/03/20 09:07)

    A LA DONA

    Gènesi 2, 5-10

    T'he fet perquè siguis tu. Qui són ells per fer-te crits, escarnir-te, apallissar-te, comprar-te o vendre't, tancar-te a casa, velar-te la cara?

    T'he fet perquè siguis tu, perquè sàpigues qui vols ser, perquè sàpigues escriure el teu nom amb llibertat, i ni siguis tan sols una dot a pagar, un instrument de plaer, una màquina de parir, una bèstia de càrrega.

    En tu m'han escanyat en néixer, perquè era dona; m'han matat abans de néixer, perquè era dona; m'han venut en començar a somriure, perquè era dona; m'han bastonejat després de tot un dia de treball, m'han fer carretejar tota la càrrega, perquè era dona.

    En tu m'han violat, s'han burlat del meu plor, m'han negat el vot, m'han fer canviar de nom, m'han barrat el pas a escoles, a altars i savieses, m'han podat ascensos i salaris, perquè era dona.

    Jo els he maleït moltes vegades per la seva estupidesa, per la seva crueltat, pel seu instint salvatge de plaer i de poder, per la seva obstinació a dominar-te.

    I en tu he trobat més pau, més arrelament, més fortalesa, més proximitat al dolor i a la joia dels fills, i una mirada més atenta a la bellesa de les coses i no pas a qui les ha de posseir.

    T'he fet perquè siguis tu i no pas ell, perquè hi hagi amor i profunditat, perquè cadascú estimi la seva diferència i la treballi amb art i respecti els altres. Quant de camí per fer, i que lleuger seria, si el féssiu junts i compartint la càrrega!

    DAVID JOU

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts