Justícia social

La celebració i commemoració de les jornades internacionals ens dona l’oportunitat de poder conscienciar sobre qüestions relacionades amb temes d’interès, com els drets humans. L’objectiu és doble: d’una banda, perquè els governs passin a l’acció i, de l’altra, que els ciutadans coneguin millor el problema i demanin als seus representants que actuïn. El concepte de justícia social emergeix durant la segona revolució industrial, al segle XIX. Els principis de la justícia social apareixen davant de l’explotació del que s’anomena la classe obrera per part de la burgesia, els problemes dels quals es coneixen com a qüestió social. Després de la Primera Guerra Mundial, el 1919, es va crear l’Organització Internacional del Treball, que incorpora la noció de justícia social en la seva constitució, com a fonament indispensable de la pau universal. És per això que la justícia social va de la mà de la desigualtat social, que agredeix les condicions dels més necessitats. La justícia social es refereix generalment a la iniquitat política i la desigualtat social i econòmica. En el vessant econòmic, la manca d’oportunitats de treball dona lloc a grups socials pobres i rics, i l’augment d’impostos accentua la desigualtat, ja que de vegades els que tenen menys ingressos paguen més impostos que els rics, fet que els condemna permanentment a la pobresa o a la misèria. La corrupció i l’evasió fiscal també contribueixen a l’augment d’aquest fenomen. En general, la justícia social implica la creació i compliment de lleis que permetin treballar en defensa dels drets socials. Encara que el sentit de la justícia social avui varia, es poden identificar com a mínim tres elements comuns en les teories contemporànies, que són el deure de l’Estat de distribuir uns mitjans vitals mínims, la protecció de la dignitat humana i l’acció afirmativa per promoure la igualtat d’oportunitats. Això és la justícia social.