x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

L'odissea

No toca repàs a la literatura grega. El que pretenc és exposar les aventures i desventures de la situació de la mediació al nostre país
Actualitzada 26/02/2020 a les 21:12
    Júlia Sánchez
I el lector estarà pensant... “avui toca repàs de literatura grega”. Inevitablement, en llegir el títol d’aquest escrit el primer que ens ve al cap és aquell poema èpic atribuït al poeta grec Homer, en el qual es relata les aventures d’Odisseu, també conegut com a Ulisses, en el viatge de retorn a la seva pàtria, Ítaca.
Això no obstant, la meva intenció no és la de fer un repàs d’un dels primers textos de la literatura èpica grecollatina, tot i la seva indubtable importància. El que pretenc és exposar les aventures i desventures de la situació de la mediació al nostre país, i des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació, aquest sistema alternatiu de resolució de conflictes sembla que s’està convertint precisament en això, en tota una odissea, des del moment que es fa la sol·licitud per al registre de mediadors, passant pel fet que la llista dels mediadors registrats no es publiqui al BOPA, tal com sí que succeeix al ministeri de Justícia del país veí, entre altres exemples.
Aquesta és la conclusió a la qual he arribat després de comprovar que, per a molts sectors de la nostra societat, la mediació és la gran desconeguda, per molt que el proppassat 20 de gener, amb motiu del Dia europeu de la mediació, els professionals que participaven a la taula rodona celebrada al vestíbul del Consell, posessin en relleu a les seves ponències les “bondats” que ofereix aquest mètode de resolució de conflictes.
De les diferents ponències que es van exposar, totes elles molt il·lustradores, em va cridar l’atenció particularment la d’una companya de professió que va manifestar de manera molt clara el neguit que pateixen alguns sectors professionals com el de l’advocacia en relació amb la mediació.
I això em fa pensar en aquella qüestió que sovint està enlaire, tot i que de forma no generalitzada, però amb cert neguit envers la praxi jurista, on molts professionals afirmen que en l’exercici de la seva professió l’assoliment d’acords és la màxima de base. Sento discrepar. Els advocats en el seu treball diari no fan mediació, sinó que negocien, i els mediadors ni negociem, ni assessorem, ni jutgem, ni aportem solucions, ni tampoc decidim. Tot el protagonisme l’ostenten les parts que decideixen finalment quines seran les solucions i acords més oportuns, i la majoria de nosaltres sabem que el deure d’un/a bon/a advocat/da és el d’assessorar, aconsellar i aportar solucions vàlides per al seu client. No obstant això, és innegable que l’operador jurídic i molt especialment l’advocat/da ja no pot ignorar la mediació, ja que sortosament, aquesta modalitat de resolució de conflictes apareixerà davant seu en molts moments del trànsit del conflicte pel sistema jurídic/legal, i desconèixer-la pot afectar no només a la qualitat del seu treball, sinó també els interessos dels seus clients.
Els lletrats han de saber que el/la mediador/a no és un competidor per la mateixa parcel·la professional, i que mediador i advocat no només poden, sinó que han de col·laborar per donar una millor resposta als conflictes judicialitzats, perquè al cap i a la fi, des de la perspectiva de la mediació intrajudicial, durant un temps mediació i procés discor­reran en paral·lel, operant ambdós mètodes sobre el conflicte judicialitzat. La diferència principal és què mediador/a i advocat/da operaran sobre espais diferents: el/la mediador/a sobre el conflicte i l’advocat/da sobre el procés. Espais diferents però estretament interconnectats.
Tenim al davant un gran camí per recórrer, en soc conscient, però ens hi hem de posar, i es que, com diu una dita popular, el moviment es demostra caminant.
I mentre anem fent camí, esperarem que el desenvolupament reglamentari de la Llei de mediació no es faci esperar gaire, i encreuarem els dits perquè tots els operadors jurídics siguin conscients de la necessitat d’abordar la mediació des de tots els àmbits jurisdiccionals, com a canvi de paradigma en la implementació de la tutela judicial efectiva, que té com a justificació principal l’evolució de la nostra societat i les noves necessitats del justiciable.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts