x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Iniciem una dècada global que acabarà essent-ho encara més 2020-2030

Candidats i partits polítics situaran el problema climàtic al lloc preferent del seu programa
Actualitzada 17/02/2020 a les 06:34
L’any 2020 que fa poc hem començat és el primer de la dècada 2020-2030, durant la qual veurem una acceleració en certs aspectes que poden afectar, més o menys, la nostra vida quotidiana. Tot apunta, per exemple, que al final de la mateixa bastants dels qui ara tenen un cotxe convencional es passaran al cotxe elèctric -per la pressió comercial i per col·laborar al medi ambient- o a un d’híbrid. Crec que de confirmar-se seria un bon pas en dos sentits. Primer per l’estalvi de CO2 a l’atmosfera, ja molt contaminada, i en segon lloc, perquè voldrà dir que de mica en mica la conscienciació ecològica (salvar la terra, ni més ni menys) serà més arrelada. Sobretot per al jovent. Crec que aquesta serà la dècada que farà que el tema climàtic portarà candidats i partits polítics a situar aquest greu problema al lloc preferent del seu programa. Un altre aspecte que creix cada dia és la compra per internet. Estan disminuint tan ràpidament com van créixer les oficines de bancs i caixes gràcies que cada dia més s’usa la targeta o el mòbil per anar a comprar. I dic anar en el sentit literal, però també cada dia més s’imposa la comoditat de comprar per internet. Cosa aquesta que té la seva cara i també la seva creu. La cara és la comoditat que des de casa podem veure productes i preus. La creu és la no-presència del client a les agències, fet que signigfica la destrucció de llocs de treball. Molts miren i miren per internet, i quan ho tenen clar van al comerç i adquireixen el producte. Molts ni això. Es fan portar la comanda per algunes de les empreses que s’hi dediquen. I n’hi ha que ho fan a la inversa. Van a una o més botigues i miren i remiren, s’emproven una peça, s’apunten els preus i a casa fan la comanda per internet A mi sempre m’ha agradat el contacte humà: si necessito unes sabates noves, per exemple, m’agrada anar a la botiga de tota la vida, preguntar, comparar, provar i finalment emportar-me-les o no. Això de veure-les per internet i fer-te-les portar no m’agrada. És un tracte fred i qui sap si el que t’envien és exactament el que tu vols. La robotització serà un altre aspecte que anirà guanyant terreny i que voldrà dir també que determinades feines ja no caldrà que les faci una persona física. Ja hi ha feines com muntar cotxes que les fan robots. Al final de la dècada s’haurà avançat espectacularment en aquest punt. Els mòbils van començar com a simples telèfons i ara ja veieu que ens ofereixen molts més serveis (notícies, la previsió del temps, fan de GPS, pagar, enviar i rebre missatges, etc.) i ben segur que al final de la dècada seran pràcticament imprescindibles. Temps al temps. Potser no tardarem a poder agafar un taxi aeri i d’altres coses que tot just estan ara en fase d’experimentació. No fa massa anys que arribar a ser centenari era notícia i motiu de celebració i actualment veiem als obituaris que cada vegada són més les persones centenàries i això anirà en augment. Gràcies al fet que l’esperança de vida anirà creixent amb els anys. Potser l’any 2030 molts ja arribaran als 110 anys. O potser els superaran. La part negativa serà que no hi haurà diners per pagar les pensions, fet que portarà a retardar l’edat de la jubilació amb la mala premsa que això té. A França, per posar un exemple proper, el primer ministre, Emmanuel Macron, ha de fer front a fortes protestes que s’hi oposen. Aquest és i serà (ja ho és a hores d’ara) un problema global i com a tal veurem moltes protestes arreu. Si no s’allarga l’edat de jubilació i de cotització -aspiració lògica-, d’on sortiran les misses per pagar als cada cop més nombrosos jubilats? La pujada d’impostos és una altra alternativa, cosa que també pot provocar revoltes i maldecaps. Les companyies d’assegurances ens vendran productes per assegurar-nos una millor pensió. I com que faltarà mà d’obra serem –espero– més receptius a la que ens arriba amb alguna embarcació jugant-se la vida. Potser serem nosaltres o els governants de la propera dècada que els anirem a buscar. Els jubilats amb una llarga jubilació pel davant tindran la possibilitat de fer més activitats com viatjar, ara que sembla que està de moda el low cost (aviació, trens, bus, hotels, etc.); fer activitats recreatives a casa o amb altres que es troben com nosaltres. Un altre aspecte serà què fer? Hi ha gent que tenia la rutina del treball i quan es jubila no sap com omplir les hores o les omple barroerament com anant al bar a jugar a cartes o al dòmino, els homes, i les dones tres quarts del mateix. Caldrà crear llocs en els quals hom se senti bé i aprendre coses noves (com saber fer anar el mòbil, per exemple) i continuar aprenent coses. Les possibilitats són àmplies i caldrà donar-hi sortida. Comencem -com deia- una dècada en la qual la globalització ha sacsejat els fonaments i les consciències i que d’aquí a deu anys encara ho serà més. Tant de bo que l’extrema dreta, la xenofòbia, no se n’aprofiti i prevalguin per sobre de tot els drets humans.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts