El coronavirus és una oportunitat d’or perquè els estats parlin sense vergonya del control i vigilància que exerceixen sobre la població. Tot sigui dit, fa un grapat d’anys que ho fan més o menys ocultament. I nosaltres ho acceptem resignadament –i així anem– La cosa és que el virus que s’ha propagat més ràpidament i abastament, com sol ser habitual en aquest tipus de situació, és el del pànic. Perquè es faci vostè una idea de com d’esbiaixada pot ser la informació que rebem, des de mitjan juny de l’any passat a la República Democràtica del Congo un conegut virus, gens innovador i per al qual existeix vacuna, ha matat 4.000 infants. Des que es va declarar la situació d’epidèmia al país, el xarampió –ha llegit bé– ha matat més gent que l’Ebola, que també pateixen. Malgrat que l’OMS hagi donat la veu d’alarma, aquesta epidèmia no importa a ningú. Sense haver d’esprémer gaire la imaginació dic jo que igual hi té alguna cosa a veure que la vacuna només costi 1 €. O que el Congo sigui un país explotat i desestructurat del continent africà i els quasi 90 milions de persones que hi viuen ni fan turisme, ni viatgen per negocis, ni… És més lucratiu pensar en els bilions que generarà la vacuna que posarà en cintura el coronavirus i que l’hivern vinent pagarem religiosament. Per cert, algunes de les empreses que van renunciar al WMC de Barcelona abans que s’acabés anul·lant, estan participant en altres fires internacionals (com l’ISE d’Amsterdam, amb1.300 expositors i més de 80.000 visitants). En pocs mesos el coronavirus serà història, les farmacèutiques encara més riques i nosaltres encara més vigilats. Pànic nostre de cada dia…!