Ensenyar a estimar

Ensenyar a estimar és una fantàstica vitamina per ajudar a obtenir una gran sensació de felicitat. La capacitat d’estimar és una de les claus del benestar i la medul·la del bon caràcter. Estimar és un do que tots rebem en el nostre origen, però no deixa de ser una llavor que cal cultivar, regar, adobar i cuidar. L’amor és com l’aigua, únicament quan es mou i circula, canta i dóna vida. Per tant, és immensament important agitar-lo, posar-li palanques, impulsar-lo i estirar-lo. Tot sentiment humà es pot aprendre, i per tant, es pot ensenyar. Ensenyar a estimar no és altra cosa que posar en acció un sentiment que sovint ens costa molt definir, però que tots necessitem com el piano necessita la cançó.

Sí, sí, sí. L’amor, segurament l’aspecte més radicalment distintiu dels éssers humans, es pot ensenyar i es pot aprendre. Com també els arbres necessiten ser guiats, altrament creixen torts, l’amor i l’estimació també requereixen impulsos, puntals i guies per assegurar que no acabin ensorrant-se o sent quelcom diferent de l’adequat. L’amor es cultiva en el context de l’estima, de l’afectivitat, de la franquesa, del respecte, de l’acceptació, de la sensibilitat i del compromís incondicional de qui diu que ens estima. I penso també que l’amor s’ensenya i es predica des del convenciment i sobretot des de l’exemple, i mai mancat de grans dosis de passió.

Necessitem, doncs, persones transmissores del seu amor, éssers humans apassionats per voler un món millor, on l’amor, els sentiments, les emocions i les bones obres plantin cara a l’egoisme, a la intolerància i a la injustícia. No demano grans mestres ni herois. Demano persones disposades a fer millor aquest món des de l’estimació i des de l’amor. Persones que hi contribueixin des de la humilitat i la discreció, des del treball i les accions de cada dia. No cal més que això.

El que compta a la vida no és el simple fet d’haver viscut, són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra.