Creat:

Actualitzat:

Estem en l’era de la comunicació, la tecnologia, la immediatesa i la informació. Tots estem connectats, i quan no ho estem s’apodera de nosaltres una profunda inseguretat. Utilitzem per a tot els aparells tecnològics que entenem que són part del present i futur nostre i dels nostres fills. Però a alguns se’ls escapa de les mans o simplement no han fet l’exercici de pensar com pot ser de perjudicial l’abús de les noves tecnologies en els menors. No entenc que no hi hagi legislació encara que reguli l’ús de telèfons mòbils en menors, per exemple de 12 anys. Que pares els obrin comptes en xarxes socials falsificant-los l’edat perquè sinó, no podrien obrir-los. Com els deixen penjar material sense una política de privadesa i control. Que en casos de pares divorciats un dels progenitors doni un mòbil obert a tot al seu fill sense coneixement ni aprovació de l’altre exposant sense criteri el seu fill només per guanyar mesquinament punts. I que la justícia no pugui fer res en aquest tema. En aquests casos la legislació hauria de donar els mecanismes necessaris per poder-hi intervenir. S’hauria d’obligar els pares que decideixen obrir aquest espectre als seus menors sense control parental com a mínim a fer cursos. Perquè de vegades és fruit de desconeixement, perquè si entenguessin el risc i perill que suposa per a un nen de 9, 10 o 11 anys parlar amb desconeguts, posar dades personals, intercanviar telèfons o veure determinats continguts potser no ho farien. On no arriba la consciència dels pares hauria d’arribar la normativa legislativa. No fent-ho estem exposant els nostres fills a riscos innecessaris i després ens lamentem.

tracking