Davos

Ja ha marxat de Davos l’elit empresarial i financera després d’una setmana de reunions i manifestos en el Fòrum Econòmic Mundial. El nom de Davos em remet i em porta sempre a dos encontres. Un, a La Muntanya Màgica, la gran novel·la filosòfica de Thomas Mann, la crisi i decadència de la burgesia europea a inicis del segle passat abans d’esclatar la guerra. Era –i és- realment cert que a Davos es tenia –i es té– una diferent percepció del temps, com li fan saber al protagonista només arribar a la seva estació de tren. Avui, en un clar missatge d’optimisme –i alguna advertència i “esgarrifança”– de l’FMI i del BCE, el secretari del Tresor dels EUA, el neci Steven Mnuchin, li ha piulat a la desatesa i ignorada Greta Thunberg “estudiar economia i anar a la universitat”. Aquest llec secretari forma part d’aquells economistes que, en la Gran Recessió, saben explicar perfectament i amb detall per què no va passar el que ells havien previst que passaria. Tenen, efectivament, com al sanatori de Davos, un sentit del temps completament diferent de l’habitual i, avui, un narcisista afany de poder. Creuen que l’economia, la seva perspectiva epistemològica, és a dir, el seu particular accés a la realitat, és l’únic vertader i fecund. L’altre pensament és amb el Davos del 1929, en els cursos universitaris del Grand Hotel Belvédère i en el seu debat final entre dos grans filòsofs, Martin Heidegger i Ernst Cassirer. El tema a debatre aquell any fou la pregunta kantiana “Què és l’home?”. Aquella discussió de Davos es considera avui un esdeveniment decisiu en la història del pensament per entendre la crisi de la raó il·lustrada i de l’humanisme de la nostra cultura. Recordo ara un lúcid article del Xavier Antich a El País de fa uns anys, en la crisi dels Balcans, sobre aquell famós debat de Davos i es queixava de l’expropiació en els nostres dies de les grans paraules, com “drets humans”, en un acte de cinisme, pels governs del capitalisme avançat. (Capitalisme que cal arreglar per salvar-lo, ja que el capitalisme realment existent avui és incompatible amb la democràcia). Al Davos del 1929 s’inicià el projecte de repensar l’humanisme. Quasi cent anys després, al balneari, diuen que anem bé.