La mercantilització del pic de Carroi

Tothom és conscient que el turisme actua de motor de l’economia des dels anys cinquanta del segle passat i que el país ha girat al seu voltant. Però, a més d’aportar beneficis, l’activitat turística també ha exigit adaptar l’entorn, fins al punt que els canvis acumulats comencen a ser percebuts com a negatius quan s’evidencien els inconvenients de la sobreexplotació del ter­ritori. Toni Morell, en la seva darrera tribuna del Diari d’Andorra, ens advertia de la contradicció que, en una època en què econòmicament les coses no estan per fer volar coloms, s’especula amb estudis faraònics per a telecabines, parcs temàtics i passarel·les. Actualment, el pic de Car­roi està en el punt de mira de l’especulació turística. El projecte per bastir un telefèric genera oposició, mobilitzacions i recollida de signa­tures, per l’impacte visual i l’afectació irreparable que tindrà sobre el paisatge. No és la primera vegada que la ciuta­dania s’oposa a projectes turístics que, segons l’administració, buscaven la diversificació de l’oferta per incrementar l’afluència turística. El 2007 neix Amics de la Rabassa, grup ciutadà contrari al projecte de Naturlandia, per l’impacte negatiu sobre l’espai natural de la Rabassa. Més endavant, el projecte d’heliport, amb diferents ubicacions properes als principals nuclis urbans, també va promoure rebuig amb mobilitzacions i recollida de signatures; el periple, iniciat l’any 2012, finalitzava set anys més tard quan el cap de Govern descartava la ubicació de les Tresoles. Cal preguntar-se a qui beneficia la mercantilització del pic que presideix la vall central; un pic que ja disposa d’accés rodat podria esdevenir, a més, un punt d’enllaç per accedir a les pistes de Pal. De fer-se el telefèric, Andorra la Vella, a més de les funcions de capital politicoadministrativa, nus de comunicacions i centre comercial d’importància regional, també esdevindria peu de pistes, trencant l’equilibri existent entre les diferents parròquies. Els criteris en la planificació que només tenen en compte interessos puntuals, no valoren l’entorn i són difícils de justificar. Malgrat que es parla de sostenibilitat, els espais naturals es van reduint en nom de la diversificació turística que es reivindica com a complement dels sectors tradicionals.