x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Oeixo i parlo

Mentre tothom reia, en Vicenç de la foto i jo ens miràvem als ulls i ens en fotíem
Actualitzada 23/01/2020 a les 06:49
Fins a l’entrada en vigor de la Constitució el 1993, quan algú es moria, el batlle preguntava tres cops al cadàver (que consti que la fama de sonats la tenim els empordanesos i no pas els andorrans): “Mort, qui t’ha mort?” El mort, com si res: ert com un peixopalo i callat com el que era. Aleshores, sa senyoria sentenciava: “Ni ou ni parla: senyal que és ben mort” i es procedia a l’aixecament judicial del cadàver. Tot això li ho explicava dissabte a en Vicenç al tanatori de Cornellà de Llobregat, al seu enterrament. Hi havia una multitud i a ell l’havien tancat dins un taüt en una habitació en miniatura. Estava envoltat de corones i rams de roses sense olor que podíem veure des de l’exterior a través d’una finestra en l’ampit de la qual hi havia la seva foto (amb la barba blanca, el jersei de llana i el llaç groc), un ram d’herbes boscanes de debò amb totes les flaires del món i una estelada. Mentre tothom reia, s’abraçava, es retrobava després dels anys, en Vicenç de la foto i jo ens miràvem als ulls i ens en fotíem. Fins que algú va abaixar la persiana de la finestreta i va començar l’acte central de l’obra de teatre, en aquest cas, laica. En funcions religioses d’aquesta mena, normalment només parla un i diu coses ben estranyes. Per exemple, en l’enterrament del meu pare, vaig sentir: “Aixeca’t i camina”, i una mica més i em ve un cobriment només de pensar que s’obria el taüt i en Carol venia cap a mi. Però és que en el de dissabte va prendre la paraula un regiment de gent sota la batuta d’un que deia que en Vicenç estava ple de vida (!), i cada rotllo que se’ns clavava anava acompanyat d’aplaudiments, llagrimetes i músiques. Tot plegat amb una calor sufocant que m’adormia i que em duia als plors d’infant quan van morir les àvies, a la pau d’esperit quan se’n va anar l’avi, als clots per a enterrar les velles de Peratallada quan es va ofegar el meu nebot Ramon, al buit que va deixar la mare, a la indiferència quan van faltar les sogres, a la ràbia de la mort de la Maria (l’única absència que encara ploro...). Fins que algú em va dir: “Mort, qui t’ha mort”, i vaig obrir els ulls temorosa que els cucs, com insinuava Gabriel Ferrater, poguessin fer un sopar fred amb gust de mi.
  • #1 Rimentol
    (23/01/20 11:44)

    Al Vaticà se n'asseguren més:

    "La funció més rellevant del cardenal Camarlenc és determinar formalment la mort del Papa. El procediment tradicional comença quan el camarlenc, situat al costat del llit de mort del Romà Pontífex, el crida pel nom i cognoms de pila tres vegades amb una diferència de tres minuts. Tot seguit, colpeja suaument el cap del Papa tres vegades amb un martell de plata. Després de declarar-lo mort, li treu l'Anell del Pescador del dit en presència dels cardenals i posteriorment el destrueix amb un martell, juntament amb el segell oficial de plata del Pontífex."

    Suaument, diuen! Ves a saber!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts