Un debat públic ple de tensions

Ja fa més de 30 anys, va caure, de forma sobtada i imprevisible, la separació física, que dividia Berlín i, a l’ensems, el continent europeu. En aquell moment, nombrosos comentaristes van vaticinar sobre la desaparició, que alguns consideraven com a definitiva, de les ideologies que havien sacsejat el segle XX. Segons ells, aquest esdeveniment marcava la supremacia indiscutible del sistema capitalista, de l’economia de mercat i dels valors democràtics. Opinaven, i pocs els portaven la contrària, que ens dirigíem cap a un món en què el debat polític pacificat i el consens acabarien per imperar. Així passarien a la història les tensions que havien impregnat les relacions internacionals però també nacionals fins aquell moment. Avui dia, forçós és constatar que aquestes previsions eren, almenys en part, errònies. Si bé és cert que domina, quasi a tot arreu, el capitalisme, entès com a sistema econòmic, no ve sempre acompanyat per la llibertat de mercat ni tampoc per l’aplicació dels principis democràtics que se celebraven l’any 1989. Ha ressorgit recentment un capitalisme d’Estat, del qual Xina és l’exemple més flagrant. I aquesta forma de gestió no ve conjuminada tampoc amb un enfortiment de la democràcia, sinó tot el contrari. El control del ciutadà mitjançant les noves eines digitals és il·lustratiu a l’efecte. En quant a les tensions que havien de sucumbir en aquesta nova etapa, s’han anat exacerbant tant en l’escenari internacional com en el domèstic. Les confrontacions en l’àmbit econòmic són cada dia més freqüents i intenses i regeixen gran part de les relacions interestatals. A més a més, els recents canvis viscuts i soferts per diferents països han propiciat l’aparició d’una nova forma de terrorisme. En el marc dels debats nacionals, podem lamentar igualment l’aparició de nombroses controvèrsies, per cert algunes legítimes, però que comporten tensions extremes. Així es discuteix sistemàticament la legitimitat dels elegits i el grau de violència, en les protestes socials o altres, va in crescendo. Les confrontacions ideològiques del passat es veuen, doncs, substituïdes per unes actuacions que, encara fa poc, haurien estat considerades com a inadmissibles.