La democràcia representativa i la democràcia directa no són conceptes antagònics, sinó que poden ser, són, de fet, complementaris. A Suïssa en quatre diumenges a l’any, com a molt, els seus ciutadans fan referèndums de temes relacionats amb la confederació helvètica, cantonals i comunals. Els suïssos poden intervenir directament en la presa de decisions i no els és incompatible a escollir cada quatre anys les dues cambres del seu parlament. És a dir, democràcia directa i democràcia representativa en estat pur i de convivència. D’altra banda, és innegable que hi ha una crisi de la democràcia representativa tal com la coneixem o l’exercim. No entraré en el detall de les infinites possibilitats que tenim per millorar-la, seria tema d’un altre article. El que em sorprèn és que el cap de Govern la contraposi a la democràcia directa i ens digui que aquesta no és la solució per millorar la qualitat de la representativitat del ciutadà. Per a ell, el consens i la cultura de coalició, com l’endegada pels partits que donen suport al Govern, és la millor manera de donar resposta a la crisi d’identitat que viu la democràcia representativa. Ho va dir en el discurs de Cap d’Any. És una afirmació que al meu entendre grinyola. Només una dada: les darreres comunals en les quals han posat en pràctica fer candidatures amb els partits del Govern l’abstenció ha continuat creixent. Jo ja entenc que políticament hagi de fer una defensa del model de coalició governamental; ara bé, aquesta la podrà fer quan al final del mandat es pugui fer balanç, però no pas contraposant-la a la democràcia directa, que és un dels grans valors de la democràcia per ella mateixa.