x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

No són els pares

Una botifarra per a la meva marei un got de vi per al meu padrí
Actualitzada 02/01/2020 a les 06:46
    roser carol
Malgrat ser republicana, soc una ferma defensora dels Reis d’Orient, que porten regals a tota la gent... “i una botifarra per a la meva mare, i un got de vi per al meu padrí”, tot i que, de menuda, em preguntava si totes les mares necessitaven una bona botifarra i si tots els padrins eren borratxons. Al meu poble, els tres reis ja em saludaven enfilats a les carrosses perquè em reconeixien darrere la bufanda i el passamuntanyes, amb un fanalet encès i mirant d’endevinar en quina d’aquelles capses que desfilaven hi havia la meva nina i quina caixa amagava la meva bicicleta. En arribar a la plaça del Castell, els Reis ens obsequiaven amb un discurs inintel·ligible que el senyor Duran es cuidava de traduir, i després, en Melcior repartia caramels; en Gaspar, piruletes, i en Baltasar, estrep. Quan la plaça quedava buida, a sopar i a dormir (era l’única nit que no em feia pregar). I l’endemà: festa grossa! Els Reis m’ho havien portat tot... i no sabia quina joguina triar, ni quina nina col·locar primer a la posella. Mentrestant, apartada de la festa, la mare dissimulava el plor i recordava l’eixutesa dels Reis d’anys enrere, quan els seus altres fills eren petits; sense saber-ho, pensava, com el poeta: “...i tan pobres com som”. I bé en devíem ser, de pobres, si miro les fotos dels meus germans quan eren infants tal nit com aquesta i hi veig cara de postguerra, calces curtes i mitjons per a suportar la fred, les cares vermelles i... i aquells ulls com taronges esperant un miracle de Reis! Ja se sap: “Ai, pels anys cinquanta, la saviesa dins el cor”, que deia en Llach. Tant se val, diumenge a la nit, jo i totes les altres criatures del món (les que encara són petites i les que no hem deixat mai de ser-ho) sortirem al carrer a esperar els Reis d’Orient. I si mai us passa com a mi, que algun descerebrat poca-solta i esgarriacries us diu que no us estan prenent el pèl, que “els Reis són els pares”, no us el creieu. Aquí només hi ha una veritat irrefutable: són tres mags que cada any reparteixen il·lusions i regals a tots els nens i les nenes que han fet bondat i que, a més, porten una botifarra a cada mare i un got de vi a cada padrí. Salut, i que els Reis us portin moltes coses.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts